El 30 de juny de 1973 el carrilet va fer l’últim viatge de Cal Rosal a Manresa.

I justament el 30 de juny, però del 2023, L’Erol presenta un número especial per commemorar-ho. La presentació oficial de la revista serà a les 19h al Centre Cívic de Cal Rosal i és un acte obert a tothom.
50 anys després, i amb l’objectiu de contribuir a conservar la memòria i la història del ferrocarril a l’Alt Llobregat, la revista cultural (que edita l’Àmbit de Recerques del Berguedà) presenta un exemplar únic de 186 pàgines, 300 fotografies i més de 30 articles. Fer-lo ha significat un important esforç per una publicació amb més de quaranta anys d’història.
De la mà d’una quarantena de col·laboradors d’arreu, L’Erol vol recordar per sempre més un tren que va canviar la història de la comarca del Berguedà.
“El tren a l’Alt Llobregat” és el títol d’un exemplar especial que transportarà als lectors a un viatge apassionant per les entranyes de la història del ferrocarril a Espanya, Catalunya i a la comarca del Berguedà.
Articles, opinions, imatges inèdites, reportatges, records inesborrables, objectes únics, detalls oblidats i anècdotes diverses. Tot plegat converteix aquest número de L’Erol en una publicació indispensable per a tots aquells apassionats de la història del Berguedà i de la petjada que ens ha portat fins a on som avui.
Rosa Serra, Josep Noguera, Joan Carles Salmerón, Jordi Comellas, Ignasi Costa, Eduard Pujals o Jaume Perarnau són alguns dels experts en diferents disciplines que han col·laborat en la creació d’aquesta edició extraordinària de L’Erol que s’ha presentat aquest dijous 29 de juny davant dels mitjans de comunicació al bar El Carrilet de Cal Rosal, l’indret on el carrilet va emprendre el seu darrer viatge.
En l’acte hi ha estat presents la directora de l’Àmbit de Recerques del Berguedà, Rosa Serra, Josep Badia, Montse Carreras, Ignasi Costa i Albert Canal.
L’edició especial de L’Erol, número 156/157 de l’estiu/tardor de 2023 es podrà comprar a partir del 30 de juny a les llibreries de la comarca per un preu de 22 euros.

Vam perdre més que un tren
El tren va arribar al Berguedà l’any 1885. Concretament, a la localitat de Puig-reig. La inauguració del primer tram de línia ferroviària al Berguedà va anar precedida de la construcció de desenes de ponts que pretenien superar les complicacions orogràfiques.
Seguidament, el 1887 va arribar a l’estació d’Olvan-Berga i el 1904 a Guardiola de Berguedà. L’any 1914 es va tancar el cercle de comunicacions al llarg del riu Llobregat amb la posada en marxa del carrilet del ciment que connectava la fàbrica Asland de Castellar de n’Hug amb la Pobla de Lillet i Guardiola.
L’arribada del tren a la comarca del Berguedà va ser impulsat per les empreses tèxtils, les mineres i les cimenteres. El ferrocarril va ser concebut per al transport de mercaderies com carbó, suro, cotó o teixits, però a més del seu propòsit industrial, el tren era utilitzat també per correus i viatgers.
El tren va canviar la història de la comarca. Va ser una eina de progrés que va transformar el paisatge però també la manera de viure dels seus habitants.
88 anys després de la seva arribada al Berguedà, amb la construcció de l’embassament de la Baells i la posada en marxa de la Central Tèrmica de Cercs com a principals motius, es va precipitar el tancament de la línia ferroviària entre Manresa i Guardiola.
El 1963 va deixar de circular el tren del ciment i es calcula que durant les sis dècades de funcionament va transportar una mitjana anual de 15.000 viatgers i 10.000 tones de ciment.

El 2 de maig de 1972 va sortir l’últim tren de viatgers de l’estació de Guardiola de Berguedà i va realitzar el darrer trajecte fins a Cal Rosal. Era un diumenge i els nou vagons anaven carregats de persones que volien ser partícips d’aquell passatge.
A partir d’aquell moment i fins al dia d’avui, cinquanta anys després, el rastre del ferrocarril a la comarca ha quedat pràcticament esborrat. La línia ferroviària que enllaçava els Pirineus amb Barcelona mai s’ha pogut recuperar.
Les vies, les travesses, les estacions i els baixadors van ser desmuntats, els túnels i els ponts van quedar amagats entre el paisatge i la memòria col·lectiva poc a poca va anar oblidant un transport que durant dècades va ser motor de la comarca.
En els darrers anys s’han dut a terme diferents esforços al Berguedà per recuperar parts del traçat de la via i reviure la història del ferrocarril per altres usos, ja siguin lúdics, culturals o turístics.
La primera mostra és la creació del Tren del Ciment a La Pobla de Lillet, que gestiona Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Aquest ferrocarril turístic circula al llarg de 3,5 quilòmetres per la línia que històricament unia l’antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug amb Guardiola de Berguedà.
L’itinerari que uneix l’estació de Puig-reig amb Cal Marçal, per sobre del gran Pont de l’Alba, o la via verda del Llobregat habilitada pel Consell Comarcal, són altres exemples de noves utilitats que ha deixat el llegat del tren a la comarca.
Finalment, els pocs edificis del recorregut del ferrocarril que encara queden en peu, s’estan començant a reutilitzar, com l’estació del carrilet de Guardiola de Berguedà, que actualment acull l’oficina turística del municipi.
El nou número especial de L’Erol se suma als esforços per dignificar la memòria i recordar que la comarca i els berguedans vam perdre molt més que un tren.

B Comunicació