El conegut Restaurant Sala de Berga tanca portes després de 46 anys al peu del canó. De moment el restaurant tanca sense saber encara quin serà el seu futur, segons publica avui el diari Regió7.

Els seus propietaris, el Xef Miquel Márquez, la seva esposa, Montserrat Sala i el seu germà, Ramon Sala, van treballar al restaurant per darrera vegada aquest diumenge i segons explica Ramon Sala a Regió7, “A partir d’aquí no sabem si es tornarà a obrir per part d’alguna persona que no és de la nostra família” Sala ha assegurat que volen iniciar una nova etapa, fer un “canvi de vida” després d’haver-se dedicat quaranta-sis anys a la gastronomia.

Segons explica la pàgina web del restaurant: El restaurant Sala va obrir portes a la ciutat de Berga l’any 1971 de la mà dels germans Ramon i Montserrat Sala, responsables del menjador, i d’en Miquel Màrquez, marit de la Montserrat, a la cuina.
El Restaurant va començar la seva caminada oferint cuina tradicional de muntanya i amb una debilitat pels productes de la comarca i , en especial. els bolets que, amb els anys, s’han convertit en el referent de la casa, que mai ha perdut el caràcter familiar de quan va néixer. El local oferia cabuda a 45 comensals i disposava també d’un menjador privat per a 12 persones.

El Sala, o Cal Sala com era conegut popularment, ha estat molt més que un restaurant. Capitanejat pel xef berguedà, Miquel Márquez, ha esdevingut durant dècades un motor de promoció de la gastronomia berguedana tant a Catalunya com a Espanya i el Món. Márquez va oferir xerrades i conferències a molts indrets on, a més del seu art culinari, sempre promocionava els productes del Berguedà i els indrets més emblemàtics de la comarca. D’aquí va néixer una de les iniciatives més enriquidores gastronòmicament i que més van donar a conèixer aquesta terra. Van ser les Jornades de Vins i Bolets que es van celebrar durant més d’una dècada amb el patrocini de les bodegues Torres, i que va acostar a desenes de periodistes especialitzats tant de l’estat com de mitjans internacionals a les activitats que es realitzaven a cavall entre Vilafranca del Penedès, Cardona, Vilada i Berga.

Márquez també va destinar molts esforços a promocionar plats com el blat de moro escairat que va rebatejar com el “Plat de la Pau” i que el Nadal de l’any 1989 va fer arribar als principals mandataris mundials.

L’element més característic, a més de l’elaborada cuina d’autor, van ser els bolets del Berguedà i la forma de cuinar-los. La investigació sobre els preuats fongs va merèixer el reconeixement unànime del món gastronòmic envers el treball de Miquel Márquez, al que qualificaven com a “rei dels bolets”, un esforç que després va tenir continuïtat en la seva filla, Isabel, acompanyada a la cuina també pel marit, en Pere, i la germana, Maria, entre altres.

El Sala va esdevenir un restaurant de referència al Berguedà. La seva petjada ferma fa que el treball aconseguit no s’esborri, tot i que la notícia, portada en discreció per la família, ha sorprès a molta gent. Per acomiadar-se dels clients, han penjat una nota al facebook, segons explica Regió7.

Un comiat senzill i sincer que reproduïm tot seguit.

…. i avui ens toca posar un punt a aquesta bonica història. No sabem si serà un punt i seguit, un punt i apart, … per tan, avui és dia d’agrair-vos a tots, clients i amics, que ens heu acompanyat i vist créixer durant aquest viatge, la vostra càlida companyia. Gràcies per deixar-nos formar part de les vostres vides. Ens queden els records de tots aquests anys procurant fer la feina el millor possible. Experiències que ens omplen de satisfacció. Estem contents de començar una nova etapa. Gràcies per ser-hi!