A Konvent (Cal Rosal) engeguen temporada l’1 d’abril amb Thomas Keis, Carles Generó i la declaració d’intencions dels activistes que formen part d’aquest “Konvent 2017”.

Prèviament es vesteixen de llarg i presenten un petit festival d’actuacions i l’exposició fotogràfica d’Andreu Ribas. Aquest artista singular ha retratat l’actual panorama musical català i a part, els ha convidat a actuar al mateix Konvent.

L’activitat començarà a les cinc de la tarda i continuarà fins a la matinada amb l’actuació de 12 formacions i solistes. Segons els organitzadors, serà una proposta per a emmarcar, ni més ni menys.

L’entrada val 6 euros i hi haurà servei de bar i entrepans.

ACTUACIONS PREVISTES:

NÚRIA GRAHAM * CARLA SERRAT i TARRÉ * DANSA ACROBÀTICA * ESPERIT! * GERMÀ AIRE * HOME TRENCAT * LA LAIA * MARINA HERLOP * NICO ROIG * POL BATTLE * SEWARD * PUTAN CLUB

NÚRIA GRAHAM (foto portada)

Núria Graham és una cantautora catalana que empra principalment l’anglès i també el català. És filla d’un irlandès i d’una catalana. El seu segon treball discogràfic, Bird Eyes (2015), s’endinsa en un marc compositiu i interpretatiu propi.[1] Aquest àlbum d’estudi l’ha convertit en una de les veus més sol·licitades per tot el territori català durant el 2015.

CARLA SERRAT i TARRÉ

Carla Serrat i Tarré, més coneguda com a Carla és una cantant vigatana. La seva música es mou entre el synthpop analògic, el trip-pop, el drum’n’bass gentil, el bass soul britànic i l’electrònica. Aquest cos melòdic sincronitza amb els ritmes. El seu debut discogràfic fou el 2016 amb el disc Night thoughts.

DANSA ACROBÀTICA

Dansa acrobàtica, espirals sòniques, ones estremidores i fenòmens sobrenaturals. http://songstore.bandcamp.com / https://www.facebook.com/events/182264142277947/

ESPERIT!

Després de solcar mig món amb multitud d’aventures musicals, però sobretot amb Les Aus, ara Mau Boada (Sant Celoni, 1981) presenta el seu projecte més personal, Esperit! Un home-orquestra que ens fa viatjar amb cançons de bressol al·lucinògenes, folk tripós, sons tel·lúrics, fresses i escapades al circ. Malgrat la seva joventut, Mau Boada ja ha deixat la seva empremta en una vintena llarga de discos. Es fa present en l’undergound de Nova York amb la mateixa naturalitat que a Sant Celoni o a l’Heliogàbal, o com quan girava per Europa en una companyia de circ. Els seus concerts són sempre imprevisibles i transiten per camins inesperats, portant el públic al límit de la hipnosi. Un multiinstrumentista il·luminat i somrient. Una música que neix lliure i flueix lliure.

GERMÀ AIRE

Germà Aire és un laboratori on les fórmules experimentals es conjuguen amb esquemes clàssics i textures molt properes al pop. Les seves composicions canvien de color de manera espontània, on diferents percussions i sonoritats convergeixen en un tot. Els límits no existeixen i les normes hi són per trencar-les. Si més no això és el que sembla dir-nos el duet vigatà: foscor alegre, tenebres acollidores… Ball del Cel (Famèlic, 2014) és el seu disc de debut que conté cançons, cuinades a foc lent, que s’engreixen i s’aprimen en cos i esperit, fetes sense por i amb la premissa del no mirar enrere.

HOME TRENCAT

Guillem Rigol, L’Home Trencat, presenta ‘És mort i no ho sap’ en companyia de Xarli Oliver a la bateria i els teclats. Una proposta que combina la cançó d’autor amb sons rock-folk d’arrel nord-americana. http://www.hometrencat.cat/ | https://hometrencat.bandcamp.com/

LA LAIA

La Iaia són un trio osonenc d’indie–folk, liderat per Ernest Crusats. Han publicat dos àlbums, Les ratlles del banyador, un exercici de trobada entre composició, execució i producció i On és la màgia?. Van ser considerats el grup revelació de 2011 segons la revista Enderrock.

MARINA HERLOP

La Iaia són un trio osonenc d’indie-folk, liderat per Ernest Crusats. Han publicat dos àlbums, Les ratlles del banyador, un exercici de trobada entre composició, execució i producció i On és la màgia?. Van ser considerats el grup revelació de 2011 segons la revista Enderrock.

NICO ROIG

Músic precoç que compagina els estudis professionals de música amb la composició personal i l’exploració pianística i vocal.

‘Nanook’ és el seu primer àlbum: una compilació de cançons que, lluny de partir del formalisme clàssic o la teoria harmònica, es guien a través de la intuïció, l’atzar i el criteri estètic personal i íntim. La Marina aporta un nou so cru de veu i piano a l’escena indie en solitari amb besllums de CocoRosie, Joanna Newsom o James, on la veu és utilitzada únicament com a instrumentació, aportant una expressió innata, visceral i melancòlica a l’enfocament intuïtiu. Una reflex de l’espectre emocional pel qual ha estat relliscant al llarg dels últims tres anys, en constant recerca d’una realització musical.

POL BATTLE

Pol Battle és el projecte en solitari del vocalista de Ljubiana&the seawolf. Un projecte que abraça, de forma més íntima, però no menys visceral un còctel d’estils i paisatges.

SEWARD

Seward és un col·lectiu d’acció sonora, cançó lliure i performance en perpetu moviment cap endavant. Uncut Magazine diu que Seward toquen “combustible avant-folk anarchy”, Kristian Davis-Downs confessa que “no havia vist res tan impactant com un concert de Seward en 15 anys com a Director d’Operacions al capdavant de Beggars Group [XL-Matador-4AD -Rough Trade] “. A Mondosonoro els va descriuen en directe com” genials, efervescents, potentíssims i bojos, inclassificables i contagiosos, màgics, únics, encantadors … Sempre es queda un amb ganes de més “. Rockdelux ressenya seu últim disc com “un apassionant viatge emocional i espiritual al voltant de les músiques populars”.

http://www.feelhappierthanever.com

PUTAN CLUB (França)

Format per François Cambuzat dels incendiaris L’Enfance Rouge i Gianna Greco (Muffx, Shotgun Babies), Putan Club és una mescla impossible d’avantrock i techno/dubstep. Amb més de 900 concerts des de la seva formació, per Europa, Àfrica i Àsia, Putan Club és una cèl·lula de resistència artística iconoclasta i violenta, groovy i sexy. El seu mode d’actuació es basa en accions de guerrilla: des de la galeria d’art de Nova York al squat bosnià, passant per la discoteca japonesa. Una violació postmoderna del llegat de Birthday Party per l’electrònica actual més brutal, amb influències de la música clàssica contemporània. Una demostració de capacitat d’adaptació, de supervivència i de superació. https://putanclub.bandcamp.com/

Konvent Zero