EL RELLOTGE DE SANT PERE, INSTITUCIÓ BERGUEDANA I PATUMAIRE

per ROGER CORTINA.

“Per mi els veïns mengen, per mi es lleven, per mi preguen, per mi comencen llurs tasques, per mi descansen, per mi es regeixen els espectacles, per mi els metges guareixen, per mi els clergues canten, i per mi el Senyor Jesús us porti a la glòria” diu la inscripció de la campana Eulàlia de la Seu de Barcelona.

Els rellotges de campanars varen ser els primers rellotges mecànics que foren construïts. Han marcat el pas de les hores i han fet bategar el cor de les nostres viles des del segle XIV fins als nostres dies.

A Berga, el rellotge i les campanes de l’església parroquial de Santa Eulàlia de la plaça de Sant Pere, fa més de tres-cents anys que assenyalen les hores més joioses i tristes de la nostra ciutat. També acompanyen la vida de cada un de nosaltres i no s’han oblidat mai de donar entrada puntual, amb les seves campanades, al començament de la Patum.

L’església de Santa Eulàlia fou construïda durant la segona meitat del segle XVII i consagrada l’any 1677, aixecada sobre l’antiga església romànica de Sant Pere de Cohorts.

Un cop enllestida, hi instal·laren un primer rellotge; aquest era només un rellotge de campanes sense esfera.

L’any 1696 ja trobem la figura de Baltasar Rosal com a rellotger de la vila, el qual rep la quantitat de 10 lliures com a salari d’un any. A partir d’aquí, comencen tot un seguit d’anotacions corresponents al pagament de salaris, així com les despeses de quartons d’oli per a untar el rellotge, canvis de cordes, reparacions…

Els noms de Francesc Farriols, Josep Obiols o Miquel Solé seran freqüents durant el segle XVIII com a rellotgers de la vila.

L’any 1892 té lloc la restauració de la façana de l’església parroquial pel deplorable estat que presenta, sobretot pels desperfectes ocasionats per les guerres carlistes del segle XIX.

En aquest moment, i davant el mal estat del rellotge, sorgirà la idea de comprar-ne un de nou i, al mateix temps i per primer cop, serà instal·lat amb esfera exterior i transparent il·luminada durant tota la nit, a fi que els ciutadans puguin saber l’hora en qualsevol moment. El 12 de gener de 1893 és acordat per l’Ajuntament.

El 18 de març d’aquell mateix any s’encarrega el rellotge i es firma el contracte amb Joan Ferrer, qui es compromet a tenir-lo instal·lat el 31 de maig. El cost serà de 1.500 francs al canvi de Barcelona.

El 28 de juny del mateix any serà l’encarregat de l’escorxador qui li donarà corda i tindrà cura d’aquest rellotge, juntament amb el de Sant Joan, que tanmateix ja fa 150 anys que va a càrrec de l’Ajuntament, després que n’haguessin tingut cura els mercedaris.

Amb la restauració de la façana i la col·locació de la nova esfera, desapareixerà el rellotge de sol que era uns metres més amunt, sobre el bust de Mn. Antoni Comelles.

L’any 1911 un llamp cau sobre el rellotge i li causa greus desperfectes, arribant a trencar l’esfera. El 13 de juny del mateix any es pren l’acord de comprar-ne una de nova per ser instal·lada el 19 d’agost d’aquell any.

L’any 1922, en Ramon Obiols, per un salari de 588 pessetes l’any, es cuidarà dels dos rellotges.

Esfera amb números.

Durant la Guerra Civil l’esfera es torna a trencar, però se salva el rellotge i les campanes. El 29 de juny de 1940 s’acorda el canvi d’esfera. S’instal·la a finals d’agost amb tanta mala sort que es torna a trencar mentre l’estan posant. A causa de les penúries econòmiques del moment l’apedacen, afegint-hi a sobre una estructura metàl·lica per reforçar-la, però queda dividida en sis sectors radials. Tot i fet amb tota la bona fe i amb l’aprovació de l’Ajuntament el dia 14 de setembre, va rebre crítiques i mofes per bona part de la població, doncs ningú hi veia l’hora que marcava, ja que les busques es confonien amb les barres de ferro que hi havia a sobre.

Esfera amb números romans.

Algunes de les garrofes de l’època digueren així: “Una obra monumental, l’Ajuntament vell féu fer, van escatimar-hi un ral, i al final no va ser res. Es tracta, ho sabeu tots, del rellotge de Sant Pere, hi van posar uns ferregots, al mig de la gran esfera. Abans quan era trencat, no sabíem veure-hi res, però ara que l’han ‘arreglat’, tampoc sabem quina hora és. Un consell us vull donar, molt bo de totes maneres, un dia se us pot trencar, el rellotge o les ulleres. El vidre no el canvieu, ni us gasteu gaires pessetes, a cal Piera el porteu, que us hi posaran barretes…”

Malgrat tot, aquesta esfera va mantenir-se fins al dia 22 de maig de 1978, que fou canviada per l’actual.

El canvi més important en els darrers anys arribà en vigílies de les festes de Corpus de 1998. La setmana de l’Ascensió un avaria important va afectar-lo i obligà, després de més de cent anys, a substituir la vella maquinària per una nova màquina equiparable a un ordinador; es van haver d’instal·lar uns nous batalls que funcionen amb uns electroimants. Això passava el dia 9 de juny.

Aquest procediment donava per finalitzada una tasca centenària, la de pujar pràcticament a diari a donar corda al rellotge. Una feina de responsabilitat.

Esfera amb barretes.

Aquell mateix any l’Ajuntament va anunciar que retiraria la vella maquinària del rellotge per ser exposada al Museu Municipal, cosa que encara no ha succeït. No obstant, s’ha portat a terme el mateix procediment amb la vella maquinària del rellotge de Sant Joan, que ha estat restaurada i col·locada dins una vitrina de vidre al Museu Municipal.

La familiaritat de les campanes pels que vivim al seu entorn se’ns fa entranyable i imprescindible. Fa estrany, pel qui no hi està acostumat, quan afirmem que les campanes de Sant Pere ens desperten de nit quan, per algun problema, deixen de tocar. Hi ha quelcom estrany quan el silenci nocturn no es veu interromput pel toc dels quarts i de les hores. El veïnat coneixem de nit, pel seu so, si el temps és estable, si fa vent, si plou o neva. El so del bronze canvia en tots aquests aspectes climatològics.

Tanmateix, aquest rellotge, amb les seves respectives campanes, ha entrat en la mística patumaire. De ben petits hem après a mirar amb nerviosisme les busques del rellotge quan marquen sobretot les 12 en punt del migdia, precedit pel toc de quarts i el continuat i esperat toc de l’hora que fa que sentim el so del pregon, vell i revingut Tabal de la Patum i que els gegants emprenguin camí vers els costeruts carrers del capdamunt de la vila i que els músics comencin a entornar la melodia tot l’any esperada.

Esfera actual amb números.

El campanar i el rellotge han estat els símbols de la comunitat i han ordenat, al toc de campana, el seny de les feines i els dies.

És dilluns, gairebé clareja. Camí de casa, al capdamunt de la barana, el rellotge tocarà quarts. Les campanades acreixeran la buidor interior que un sent acabada la Patum. Una última mirada a la plaça i una llàgrima en record d’uns dies que no tornaran.

Roger Cortina.

Publicat a la revista Tasta número 11.