• La superfície total visada a la Demarcació de Comarques Centrals consolida el seu creixement i suma un total de 296.517 m2

• Tant l’obra nova com la rehabilitació tenen presenten dades positives: s’ha visat un 11,7% més d’obra nova i un 10,3% més de rehabilitació

• Al total de Catalunya, la superfície total visada arriba als 4.714.594 m², amb nivells similars als del 2019 –abans de la pandèmia– i un descens de només l’1,2% respecte al 2023, que va ser un any atípic motivat pel visat de projectes de gran envergadura

La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha fet públiques les dades d’edificació corresponents a l’any 2024 al territori. El 2024 es van visar un total de 296.517 m2 a les Comarques Centrals, un 10,5% més que l’any anterior, una xifra positiva que esdevé la segona més alta registrada des de la creació de la Demarcació l’any 2019 (la dada més alta es va registrar el 2022 amb 306.095 m2). La superfície visada a la Demarcació representa un 6,3% del total de superfície visada a Catalunya (4.714.280 m2).
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori. Les dades també indiquen que s’han tramitat un total de 762 expedients, un 5,8% menys que l’any
2023, fet que assenyala que els expedients actuals tenen més superfície que en anys anteriors i són de major envergadura.

Osona, referent en superfície visada
Osona suma un total de 137.751 m2 de superfície visada, representa el 46,45% del total de la Demarcació, i destaca en aquestes bones xifres gràcies al projecte de construcció de la residència universitària de Vic i d’una nau industrial de grans dimensions. El Bages suma 96.049 m2 (32,39%), l’Anoia 38.100 m2 (12,84%), el Berguedà 15.944 m2 (5,37%), i el Moianès 8.673 m2 (2,92%).
Per municipis, la majoria de superfície visada el 2024 a la Demarcació també es concentra a Vic, que amb 83.238 m2 representa un 28,1% del total de la Demarcació. També és destacable el visat a Manresa, que amb 47.417 m2 engloba el 16% del total de la superfície visada a la Demarcació. Amb menor pes hi ha Igualada (2,9%), Capellades (2%) i Torelló (2%).

Manresa aposta per a la rehabilitació
La rehabilitació també ha crescut un 10,3% respecte l’any 2023 i se situa en 94.950 m2 al conjunt de la Demarcació. Destaquen les dades de Manresa amb una aposta clara per a la rehabilitació d’edificis en què la capital del Bages arriba a la xifra rècord del 15,7% del total de rehabilitació de la demarcació. Les dades són destacables i també s’expliquen per la tramitació dels ajuts dels fons europeus Next Generation. L’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC assessora, informa i acompanya la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation. Pel que fa als expedients tramitats a l’Oficina des de la seva posada en marxa, les Comarques Centrals engloben el 18% de les sol·licituds per davant de Girona (13%), Tarragona (11%), Lleida (9%) i Ebre (4%), mentre que Barcelona concentra el 45% dels tràmits.
La rehabilitació també creix al Moianès i al Berguedà i es manté estable a Osona i l’Anoia. La majoria d’intervencions de rehabilitació són de visat voluntari i, per tant, hi ha una part d’activitat que no queda recollida en les dades finals. El COAC continua treballant per potenciar la rehabilitació com a eina de renovació i millora dels edificis per avançar en aspectes clau com la sostenibilitat i l’eficiència energètica, elements fonamentals en el context actual.
Pel que fa a dades globals de rehabilitació, a la Demarcació de Comarques Centrals s’ha visat el 7,6% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.248.924 m2).

Més obra nova a Vic
L’obra nova també presenta dades positives. Així, els 196.512 m2 visats d’obra nova de 2024 representen un augment de l’11,7%. Osona i el Moianès experimenten un major increment de superfície visada respecte el 2023 (105.147 m2 i 3.410 m2), que suposen el 53,50% i 17,35% del total de la Demarcació. Vic és el municipi on s’ha visat més obra nova, 69.570 m2, que suposen el 35,4% del total de la Demarcació. Manresa, per la seva part, suma 31.626 m2 (el 16,1% del total de superfície). En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,7% del total d’obra nova visada (3.411.828 m2).

Anàlisi per usos, habitatge i no habitatge
El nombre d’habitatges a la Demarcació de Comarques Centrals ha augmentat un 17,7% i amb 936 habitatges de nova creació visats representa la segona millor xifra des de la creació de la Demarcació el 2019. La millor dada va ser el 2022 amb 940 habitatges visats (4 més que el 2024). Per municipis, novament Vic (266) i Manresa (177) concentren el major nombre d’habitatges nous visats a la Demarcació. Del total de 936 habitatges nous visats a la Demarcació, prop del 5% (46) són de protecció oficial, distribuïts en projectes privats que generen habitatge públic a Manresa (32 habitatges),
Igualada (12) i Súria (2). En paral·lel, hi ha en marxa les promocions d’habitatges de promoció pública que no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, la xifra d’habitatges de protecció oficial és superior. Quant a la superfície visada, els 211.595 m2 visats a la Demarcació suposen un augment de l’11,2% respecte el 2023 i representen el 6,2% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (3.405.660 m2).
En relació al no habitatge, la superfície augmenta un 11,5%, amb un total de 79.867 m2 visats. Per àmbits, l’hostaleria experimenta una crescuda del 761,1%, que s’explica pel projecte de rehabilitació energètica de l’hotel de Montserrat, l’educació ho fa un 114,4%, amb la residència universitària d’estudiants a Vic i la Clínica Odontolòlogia Universitària de Manresa com a obres de referència, i la indústria creix un 73,8% (ampliació de la fàbrica de paper de Capellades i conjunt industrial de Vic). Per contra, el comerç és un dels sectors que baixa en una tendència que s’explica per l’augment continuat del comerç electrònic davant les botigues físiques.

Catpress / COAC