El diumenge 20 de gener, se celebrarà a Olvan el tradicional arròs de Sant Sebastià. Els actes comencen amb una missa a les 8 del matí que es repetirà a les 12 del migdia amb adoració de la relíquia del sant. A 2/4 d’1 del migdia hi haurà processó i cant dels goigs i concert a càrrec de la coral Estel de Gironella a l’església d’Olvan.

L’arròs es començarà a repartir a les dues de la tarda, un cop s’hagi fet la benedicció. L’àpat, a més de l’arròs inclou botifarra, pa, vi i fruita, i cadascú s’ha de portar els estris pel dinar. L’organització munta unes llargues taules a la plaça perquè, qui ho desitgi, pugui dinar allà mateix. La festa es clourà a 2/4 de 7 de la tarda, a l’Ateneu, amb un lluït ball a càrrec de Jordi Bruch. Enguany, en caure en diumenge, s’hi espera gran participació.
Durant tot el dia, a més, hi haurà fira d’artesania, amb diversos productes agroalimentaris i de serveis. La comissió organitzadora i l’Ajuntament d’Olvan hi conviden a tothom.

Una antiga tradició

La Tradició de l’àpat dels pobres a Olvan cada any repeteix des que Sant Sebastià va escoltar les súpliques dels veïns i els va salvar de la pesta negra que assolava tot el país. Concretament dues vegades, una al segle XIV i l’altra, al segle XIX.
En agraïment, els veïns van fer un vot a perpetuïtat, comprometent-se a oferir cada any un àpat principal als pobres, rodamóns i captaires que fossin al poble el dia que se celebra Sant Sebastià. No se sap amb exactitud quan va començar a complir-se aquesta promesa, però es creu que va ser cap els voltants del 1740, ja que el país estava assolat per un brot d’aquesta epidèmia.
Fins a l’any 1945 el dinar era un autèntic àpat dels pobres, ja que només es donava dinar als pobres, un cop el capellà havia beneït les viandes (porc, fesols o escudella). Del 1940 al 1945, en plena postguerra espanyola, fins i tot l’àpat era pobre, ja que hi havia tanta carestia que s’havia de cuinar farinetes perquè els pobres es poguessin atipar. Els menjars oferts sempre eren tastats per les autoritats locals i eren cuinats en perols. Cada any estaven elaborats per diferents cases designades pel capellà i les autoritats.
Actualment, els costums s’han anat adaptant als nous temps i, a més de la missa i la processó, hi ha l’àpat que consisteix en una bona ració d’arròs a la cassola i botifarra, tot acompanyat de vi i fruita, entre altres actes. Els organitzadors en reparteixen unes dues mil racions.

Pep Masana