2424Visita guiada a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Jordi Play / Departament de Cultura.

El Departament de Cultura impulsa un projecte que combina una nova web de documents històrics i més de 150 activitats per reivindicar el paper dels arxius

Catalunya és terra de memòria i els seus arxius en són els guardians i narradors més valuosos, ja que preserven el llegat de la nostra història i cultura. Amb motiu del Congrés Internacional d’Arxius, que reunirà a Barcelona més de 2.000 professionals de 110 països del 27 al 30 d’octubre, el Departament de Cultura ha posat en marxa un projecte ambiciós i de mirada europea: “Catalunya, país d’arxius. Documents que fan Europa”.

La iniciativa vol mostrar com Catalunya, al llarg dels segles, ha format part activa dels grans moviments polítics, socials i econòmics de la història europea i de quina manera n’ha influït. El projecte es desplega en dos grans eixos: d’una banda, una programació específica d’activitats divulgatives que s’allargarà fins a finals d’any; i, per l’altra, la posada en marxa d’un nou web interactiu amb una selecció de més de 1.000 documents procedents d’un centenar d’arxius catalans, tant públics com privats.

Un recurs digital singular

Aquest nou espai digital, accessible des del portal de Patrimoni.gencat.cat, permet explorar el patrimoni documental català d’una manera didàctica i atractiva.

L’usuari pot navegar per una línia del temps que s’estén des del document més antic conservat a Catalunya, de l’any 815, fins a una emissió de TV3 de 2025, o endinsar-se en temes com els valors europeus, la diplomàcia o la industrialització. També hi ha un apartat dedicat als documents singulars, aquells que, per la seva rellevància històrica o simbòlica, ajuden a entendre com Catalunya ha participat en la construcció de la identitat europea.

Arxiu Central Administratiu del Departament de la Presidència. Eva Guillamet / Departament de Cultura.

Programació d’activitats

Més de 150 activitats faran viatjar els visitants arreu de Catalunya a través d’exposicions, espectacles, visites guiades i conferències, que subratllaran el valor del paper dels arxius com a espais de creació, reflexió i coneixement.

Entre les propostes més destacades hi ha l’espectacle Quin drama d’arxiu! Els documents a escena, que es representarà al Foment Hortenc, a Barcelona, els dies 24, 25 i 26 d’octubre. Una proposta teatral que converteix els papers antics de l’arxiu històric en protagonistes.

L’Arxiu del Districte Administratiu de Barcelona obrirà portes del 27 al 30 d’octubre per oferir visites guiades a un espai habitualment reservat a la gestió administrativa, i que ara es mostra com un lloc clau per a la preservació del patrimoni contemporani.

A l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’exposició Acció exterior en temps de guerra, del 8 d’octubre al 30 de gener de 2026, repassa la presència internacional de la Generalitat durant la Guerra Civil, una època de tensions, però també d’intensa projecció exterior. En paral·lel, arxius com el del Pallars Jussà o la Cerdanya aporten la seva mirada local amb cicles de conferències i exposicions com Quan érem Mallorca, geopolítica, economia i vida quotidiana a la Cerdanya entre els segles XIII i XIV, que explora la relació geopolítica i econòmica d’aquell període.

El món monàstic també hi té veu, amb la conferència Esclaves al monestir! Resseguint les petjades de la població esclava dels monestirs de Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona a l’edat mitjana, prevista al desembre a l’Arxiu de l’Àmbit Cultural de Benedictines. I a Mataró, l’exposició Cataloniae descriptiu. El patrimoni cartogràfic de Catalunya mostra mapes que van del segle XVI al XIX, una autèntica geografia visual de la nostra evolució territorial.

A Montblanc, l’exposició Finestrals de Memòria, organitzat per l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, omplirà els carrers amb imatges antigues de la vila, fins al 30 de novembre. D’altra banda, el 7 de novembre tindrà lloc la conferència Un viatge a través de les imatges en moviment de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre al Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre.

Finalment, a Palamós el web El fons d’indústries Montaner. Una fàbrica de Palamós permet endinsar-se virtualment en la història d’una fàbrica, que va jugar un paper important en l’economia del municipi i amb forta presència a França i Alemanya, un exemple perfecte de la connexió industrial catalana amb Europa.