La Patum va reflexionar dimecres per primer cop sobre el finançament i l’impacte econòmic de la festa. El convent de Sant Francesc, l’espai habitual de l’exposició de les comparses, va acollir la primera edició de les Jornades Economia i Patum, organitzada per l’Ajuntament de Berga i l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB).

En una primera part de l’acte, es van exposar les experiències d’altres manifestacions festives i culturals. Hi van participar representants de la celebració popular més multitudinària de Catalunya, la Festa Major de Gràcia (Barcelona), i del món dels castells, reconegut, com la Patum, com a Patrimoni de la Humanitat.

L’impacte econòmic dels castells i la gestió del pressupost a Gràcia
Els castells generen una despesa de 9 milions d’euros cada temporada, segons una enquesta de la Coordinadora de Colles Castelleres. La directora, Cristina Sánchez, va exposar a Berga l’experiència dels castells amb els patrocinis (una empresa cervesera paga una part important de les assegurances dels castellers) i amb el gran museu del món casteller, acabat d’inaugurar a Valls, després de 40 anys de projectes i obres: “Finalment, ja el tenim, però és difícil que un museu tancat capti l’essència dels castells”. Sánchez també va destacar els valors socials i comunitaris del món casteller, generant activitats més enllà dels castells.
L’historiador i periodista Josep Maria Contel, membre de la Fundació Festa Major de Gràcia, va explicar l’experiència de la festa amb les aglomeracions: “Vam començar a tancar carrers i a establir circuits únics i hi va haver moltes resistències al principi, però després es va entendre que la festa funciona millor quan es regulen els fluxos”. També va explicar el sistema de finançament de la festa, en què cada carrer té el seu pressupost, organitza la seva programació, recapta diners amb la venda de samarretes i té l’exclusiva de les barres.

L’experiència d’altres festes Patrimoni de la Humanitat
Durant l’acte, també es van presentar les experiències de tres festes reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat: els Caballos del Vino, de Caravaca de la Cruz (Múrcia), que han aconseguit treure profit de la festa durant l’any gràcies a un museu; la Festa dels Patis de Còrdova, que rep un milió de visitants en quinze dies i n’ha començat a fer ara una segona edició per Nadal, i Il Palio, de Siena (Itàlia), una cursa de cavalls multitudinària, que se segueix des de cada barri de la ciutat amb pantalles gegants.

Els reptes econòmics de la Patum
Després d’escoltar les experiències de les altres festes, agents econòmics de Berga van debatre sobre els grans reptes que té la Patum per millorar-ne l’aprofitament econòmic i l’impacte positiu sobre la ciutat.
Durant l’acte, l’Ajuntament de Berga va donar a conèixer que està en marxa un estudi d’impactes de la Patum, encarregat a la Diputació de Barcelona, que permetrà tenir en els pròxims mesos les primeres xifres sobre la taula. Durant aquest Corpus, es farà el treball tècnic, amb enquestes a peu de carrer a persones del municipi i visitants que assisteixen a la festa. S’espera que l’informe determini la magnitud econòmica de la Patum i marqui el camí de millora.

Xavier Orcajo, president de Bergacomercial, ja va apuntar un repte: “que la Patum tingui més impacte fora dels carrers del centre i fora de les dates de Corpus”. Un enquesta del 2022 de Bergacomercial alerta que, actualment, només el 20% dels comerços de la ciutat fan més negoci per Patum i que la meitat o tanquen o redueixen l’horari.
La consultora turística Anna Parcerisa va dir que l’objectiu ha de ser “paquetitzar la Patum”, és a dir, “oferir una experiència completa als visitants que la vulguin conèixer”. I això ha de ser possible per Corpus, però també fora de temporada. “Un museu seria interessant”, va dir, “i en molts casos és un bon reclam turístic, però no n’hi ha prou: hauria de ser un model que organitzés esdeveniments i que estigués ben dinamitzat”.
Mentrestant, també va apuntar que fa falta pensar la festa més per a tots els públics: ara mateix, la majoria de gent que viu la festa a la plaça o als passacarrers és jove. “Cal tenir una oferta per a les persones més grans, no pot ser que els que tenen més de 65 anys només tinguin l’opció de veure-la des de casa”.
Aquesta part de les jornades també va comptar amb la intervenció de persones vinculades al sector de l’hostaleria, el comerç i la restauració (Pep Graus, Dolors Fígols i Ester Olmedo) que van compartir les seves experiències durant els dies de Corpus.

Autoestima patumaire
En aquest sentit, l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, va explicar la feina que s’havia fet en els últims anys per incrementar el finançament de la festa. “Fa temps que treballem per garantir el finançament, tant públic com privat. En aquesta edició hem aconseguit uns ingressos de rècord, però volem continuar avançant. El nostre objectiu és continuar treballant perquè la Patum sigui cada cop més sostenible des del punt de vista econòmic”.
Finalment, Sànchez va demanar “autoestima” als patumaires. “Ens fixem en els altres quan fan les coses bé, però us puc assegurar que, quan anem a trobades de patrimoni cultural immaterial, la Patum és l’exemple a seguir per a moltes de les comunitats portadores”.

Comunicació / Ajuntament de Berga