Fumanya és el jaciment europeu més extens amb petjades de sauròpode del Cretaci superior i un dels més importants a nivell mundial

El jaciment arqueològic de Fumanya s’obre al públic el proper dissabte 15 de juliol, però des del passat 5 de juliol fins al 12, s’estan realitzant diferents jornades de portes obertes amb diversos col·lectius de la comarca. D’aquesta manera ja han visitat aquest espai empresaris del Berguedà, tècnics/es de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, veïns dels municipis propers al jaciment…

La primera prova de foc es supera amb nota, la il·lusió de la feina feta durant tots aquests anys agrada a la població local que és sovint la més crítica i descreguda; 60 persones de Fígols i St Corneli van marxar gratament satisfets després de tants anys d’incertesa i d’espera.

Ahir es va rebre la visita a la tarda d’un centenar de persones, durant el matí els empresaris de la comarca, gent amb empenta que sap que aquesta proposta serà bona per tothom, per allargar l’estada del turista a la comarca i sobretot per atreure un nou target de públic, els amants dels dinosaures que entre petits i grans n’hi ha moltíssims.

Avui es realitzarà la visita al jaciment de persones del poble de Vallcebre, amb el seu alcalde, Lluís Cadena, un gran impulsor del Consorci Ruta Minera. També una visita del dissenyador de l’exposició :Justo Nieto i la coordinadora del projecte Roberta Tenci que volien viure en la seva pròpia pell la reacció del públic. El proper dimecres també està prevista la visita d’extreballadors del MMCERCS i del director del Zoo Sr.Sito Alarcón.

Aquest equipament obre portes després d’un llarg treball que s’inicià el 2001 amb la implicació de 5 municipis de la comarca (Fígols, Saldes, Cercs, Vallcebre i Guardiola de Berguedà) i amb el suport de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà que ha facilitat l’assistència tècnica als diferents municipis que disposen de pocs recursos humans per impulsar projectes d’aquestes característiques, facilitant així la sol·licitut, gestió i justificació de subvencions així com recolzament per la coordinació de tasques i proveïdors. Les subvencions provenen principalment de Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya departament de turisme.

Les icnites de Fumanya foren descobertes a la primavera de l’any 1985 pels naturalistes berguedans Lluís Viladrich i Montserrat Gorchs quan observaven les mines a cel obert. El 1996 un equip internacional format per tècnics del Museu dels Dinosaures d’Espéraza (França), de la Universitat d’Amsterdam (Holanda) i del Museu d’Història Natural de Maastricht (Holanda) en va realitzar la primera cartografia.

A partir del 2002 els paleontòlegs de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i de Ruta Minera han continuat estudiant el jaciment.

Les descobertes i la investigació avalen la importància del jaciment:

3.500 Petjades fòssils (icnites) de dinosaure i més de 40 rastres
114 Fòssils de dinosaures, cocodrils, tortugues i restes de diferent fauna marina, com ara ostres
70 Fulles de palmeres antigues sabel•liïtes fossilitzades
120 Restes de troncs, possiblement de palmera, que podien arribar a mesurar 14 metres d’alçada
30 Nivells amb restes de closques i ous de dinosaures

En els jaciments propers també es van trobar ossos i restes de Titanosaure així com d’altres exemplars.

Fumanya és el jaciment europeu més extens amb petjades de sauròpode del Cretaci superior i un dels més importants a nivell mundial. El conjunt paleontològic de Fumanya fou declarat, l’any 2005 i per iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, bé cultural d’interès nacional (BCIN).

Fa setanta milions d’anys el paisatge de Fumanya era una plana fangosa prop del mar, amb llacs poc profunds i lleres de riu que sovint s’assecaven. El mar es va enretirar progressivament i va deixar pas a rius que van esculpir el paisatge.
Les empremtes dels dinosaures quedaren impreses en el fang i, un cop assecades, una capa de materials s’hi va dipositar al damunt fins a quedar solidificades en roca.

La mineria de carbó a cel obert va deixar al descobert, al llarg de cinc quilòmetres, quatre grans parets verticals amb petjades i rastres dels últims dinosaures que van poblar, fa setanta milions d’anys, la Terra.

Els titanosaures eren el grup més estès i reeixit entre els dinosaures d’enormes proporcions; vivien formant grans ramats i caminaven llargues distàncies buscant aliment i llocs adequats per reproduir-se. El seu cos s’adaptava a les possibilitats d’aconseguir aliment: els titanosaures tenien el coll molt llarg perquè els era molt útil per aconseguir arribar a les parts més altes dels arbres.

Comunicació / Agència de Desenvolupament del Berguedà