El Konvent de Cal Rosal (Berguedà) presenta JOAN FERRER · S’EXPOSA, una proposta creativa que sorgeix de l’artista Joan Ferrer, Dòvia · Iniciatives d’Art, l’equip creatiu del Konvent, Jordi Plana i Maties Salom, comissariada per Dolors Ferrer.

JOAN FERRER · S’EXPOSA presenta la raó de ser de l’artista, el procés creatiu. Una intervenció efímera, que durarà 29 dies, en què Joan Ferrer trasllada el seu estudi al Konvent per pintar l’obra Un o dos minuts de silenci. L’autor de Berga s’instal·la al Konvent per mostrar-ne al públic l’execució.
Plantegem una exposició en tots els sentits de la paraula. Hi veurem la pintura exposada, oberta en canal, sense trampes. Creixent, per capes, a mesura que en Joan l’elabori. En Joan Ferrer és part activa de l’exposició, ja que serà objecte d’observació, interacció i diàleg per part del públic. El verb exposar pren diverses formes i significats. El veurem plantejar l’obra, elaborar-la, refer-la i, si cal, reformular-la. Com a públic hi podrem incidir: l’obra s’exposa a això, també, i a molt més.
S’hi mostrarà tal com és, i exposarà teoria, idees, línies, colors, textures, equilibri. El patiment de dificultats que li planteja l’obra i, per ventura, l’èxit de veure-la materialitzada. I en última instància, en Joan s’exposa, transparent, al judici de tothom qui hi passi, físicament o virtualment. El procés el documentarem també a través del web http://www.socjoanferrer.cat

ITINERARI EXPOSITIU: ELS LLOCS
Joan Ferrer pren el Konvent. Al voltant del bessó de la mostra, el taller, on hi transcorrerà la trama principal de l’exposició, hi construeix satèl·lits creatius que componen un veritable collage ferrerià: el forn, la capella, el forat, les cambres.
El taller. És l’espai principal. En Joan Ferrer hi pintarà el quadre Un minut o dos de silenci. El veurem treballar, cada dia s’hi posarà una estona. El trobarem pensant, dibuixant, pintant, teixint o badant. Amb xerrera o sense. Content per una troballa creativa que ens explicarà entusiasmat o contrariat perquè haurà decidit, qui ho sap, enfosquir tot el llenç amb una capa de negre i per entelar-nos la mirada.
Tot el procés quedarà documentat. En el mateix espai hi haurà en Jordi Plana, càmera en mà, per captar-ne les evolucions. El material rodat s’exposarà al taller mateix en els moments en què l’autor no hi sigui. El registre del procés ens permetrà conservar la memòria del fet.
El Forn. A l’antiga fàbrica tèxtil que es troba en el recinte de la Colònia de Cal Rosal, al costat del Konvent, Joan Ferrer s’apropia d’un espai, el forn de la fàbrica. El lloc pren significat i esdevé obra, tal com una metàfora. És un intercanvi creatiu entre la matèria real i la imaginada per l’artista. L’obra rep el nom de Tetràmetres iàmbics.
La Capella. Es converteix en una sala de projecció on s’hi mostrarà el documental de Jordi Plana, L’oratòria. Aquí Ferrer exposa els principis de la pintura en una lliçó magistral sobre composició, equilibri, color i formes.
El Forat.

Aquest habitacle del Konvent, on hi ha un forat a la paret, dóna peu a una cambra fosca. Qui no ha volgut guaitar mai per la finestra prohibida? Qui no ha volgut mirar sense ser vist?
Dues fotografies de Jordi Plana mostren el cos cru de l’artista, rep el nom de Matèric.
Les Cambres. Els objectes de Joan Ferrer es desprenen de significat i tal com imatges s’exposen formant composicions artístiques. De nou no és la pintura la que s’exposa sinó utensilis rudimentaris que defineixen l’essència d’allò que l’artista veu i transforma en obra.

PROGRAMA D’ACTES: MOVIMENTS
Tota mostra necessita un principi i un final. La nostra melodia se centra en l’acció d’en Joan pintant la seva obra, la trama. En el preludi hi veurem el principi, i compartirem l’estona inaugural, imprescindible en qualsevol exposició. A manera de programació paral·lela, però lligada conceptualment a la proposta principal, hi apareixeran els impromptus, convocats al llarg de tot el mes d’agost. I al final, l’epíleg, una conclusió necessària, perquè en l’essència de qualsevol manifestació artística hi cal un tancament.
Preludi. A mode d’introducció musical el Preludi és el primer acte, on el blanc del llenç deixarà pas a l’inici de l’obra. Serà el començament. Els primers moviments d’en Joan aniran acompanyats del Quartet Ausa, on la néta del Joan, na Clara Ferrer, toca el violoncel. Un toc gastronòmic ideat per en Toni Massanés i elaborat per Konvent cuina arrodonirà l’acte.
Trama. L’essència de la mostra. Joan Ferrer en acció, pintant l’obra Un minut o dos de silenci.
El veurem plantejar el quadre, crear-hi textures, donar-hi color, dubtar, preguntar, dialogar amb el llenç. La visita serà sempre diferent, perquè el trobarem pensant, dibuixant, pintant, teixint o badant. Amb xerrera o sense. Un privilegi que succeirà unes hores cada dia.
Impromptus. Joan Ferrer · s’exposa és una experiència artística multidisciplinària. En el transcurs de la intervenció, diversos músics acompanyaran el creador i faran créixer la pintura perquè esdevingui una nova manifestació.
Epíleg. És el final. Si el blanc marca l’inici, el terra de siena cremada determinarà el final. L’acte de cloenda serà una acció efímera. L’epíleg l’arrodonirà, en una cloenda no exempta de risc que estarà a l’alçada del conjunt de la mostra.

FOTOGRAFIES I VÍDEOS de Jordi Plana
Joan Ferrer · s’exposa té una altra figura rellevant, es tracta del fotògraf Jordi Plana. La relació entre ambdós artistes és de fa anys i entre ells hi ha respecte i admiració, Plana ha estat present des de la primera ideació d’acollir Ferrer al Konvent. Aquesta proposta creativa, on Ferrer s’exposarà en tots els sentits, va acompanyada d’una obra visual que es fa possible amb el treball fotogràfic i vídeografic de Plana.
La Trama, l’essència de la mostra, es registrarà dia rere dia per ser editada i projectada en el mateix espai del taller. L’obra, documentada, permet ser revisada i contemplada pel públic que no pot seguir tots els moments del procés. Ambdós elements són importants, el procés de l’artista, l’obra que creix i el rastre del procés, tal com si volguéssim captar cada gest i cada moment de l’obra.
La Capella acull l’Oratòria, una classe magistral de pintura, on Joan Ferrer exposa les bases teòriques del seu treball d’on ell ha begut per poder crear. Aquí, Jordi Plana hi posa el marc, l’espai del forn de l’antiga fàbrica tèxtil, el lloc que en Joan reconeix com a obra, l’espai del Konvent que pren i l’anomena: Tetràmetres iàmbics.
Finalment, el Forat, on dues fotografies del tors del Joan, nu, mostren la part més íntima de l’artista. Plana anomena l’espai Matèric.

EL CONCEPTE GASTRONÒMIC: Productes de la terra
La relació de Joan Ferrer amb la gastronomia no és casual, a casa seva de petit va cultivar el gust per la cuina i el bon menjar gràcies a la seva mare, Dolors Gasol, educada a França. El seu germà Agustí Ferrer és un reconegut gastrònom, el seu nebot Màrius Ferrer, professor i director de cuina de l’escola Joviat de Manresa, i amb en Toni Massanés són veïns a Berga. Amb ells comparteix bones estones de xerrades i àpats. Tanmateix, en Joan, quan parla de cuina ens parla del bon amic Néstor Luján, qui va conèixer de jove. Va ser el seu mestre i gran amic, Josep M. de Martín, qui el va introduir amb els membres de l’escola de Barcelona: Castellet, Vilanova,
Perucho, els germans Goytisolo i, especialment, amb Néstor Luján, amb qui va compartir una llarga relació.
Blat de moro escairat i pèsols negres. Konvent cuina i Toni Massanés es troben per idear concepte gastronòmic de Joan Ferrer · s’exposa. El punt de partida, tenint en compte l’obra de Ferrer són productes de la terra, allò que menja des de petit i que no hi falta a la taula.
En Toni Massanés proposa atendre la naturalesa com a primera font de bellesa i trobar en la naturalitat el sentit estètic de la proposta respectant el producte en ell mateix. El diàleg amb l’obra matèrica de Ferrer, mínima, sense res superflu s’estableix respectant l’aliment despullat d’elaboracions pretensioses. Això no vol dir que rere la proposta no hi hagi d’haver gust, atreviment i expressió. Ens trobem al Konvent i presentem l’obra de Joan Ferrer. Si el Preludi de Joan Ferrer · s’exposa és blanc, perquè és el llenç pur, abans d’estrenar, el blat de moro escairat és el plat proposat per aquest diàleg. I per l’Epíleg terra de siena cremada, el producte escollit és el pèsol negre de la comarca.
Konvent cuina, de la mà de Jasmina Ferrer i Eduard Finestres, serà qui s’ocuparà de
desenvolupar la proposta i com que parlem d’acte inaugural i de cloenda, no desvetllarem res més, sinó que us convidarem a fer el tast.

CONCERTS 

12 d’agost – TXALAPARTA. OREKA TX amb Harkaitz Martinez de San Vicente i Javier Olaizola

Exterioritzar, compartir i aprendre de l’altre són tres accions que van lligades amb l’ús de la txalaparta, un instrument autòcton del país Basc, tocat simultàniament per dues persones.
Cadascuna amb dues makiles (pals), amb què es pica verticalment. Fusta, pedra i ferro són els materials més utilitzats. Aquest instrument està relacionat amb l’elaboració de la sidra, Sagardo Deia (la crida de la sidra).

13 d’agost – Celeste Alías i Núria Andorrà

Celeste Alías és una cantant barcelonina de Jazz. Ha col·laborat amb músics com David Mengual, Jorge Rossy, Perico Sambeat, Albert Cirera o Gonzalo del Val, entre d’altres.
Actualment, les seves principals produccions són amb el Celeste – Mezquida Duo, amb el duet que forma amb el guitarrista Santi Careta i finalment Jazz Machín , amb Careta a la guitarra, David Soler al pedal steel i Oriol Roca a la bateria.
Núria Andorrà és una percussionista especialitzada en música contemporània i música de cambra. Col·labora amb els grups de música contemporània Icarus Ensemble, Algoritmo, Ensemble Abstraï, Murtra Ensemble, Barcelona 216, Kammart. Toca a l’Ensemble de Metalls de Reinhold Friedrich. Ha treballat amb Carles Santos, MATMOS, Ensemble NÜ, FH23 i Duo Arà. Ha improvisat amb Agustí Fernández, Le Quan Nihn, Ingar Zahr, Mats Gustafsson, Pablo Ledesma, Nate Wooley, Frances-Marie Uitti, Joe Morris, Ramon Prats, Tom Chant, Johannes Nästesjö, Nenad Markovic, Joachim Badenhorst, Yasmine Azaiez.

19 d’agost – Anur i NääN
NääN neix a l’hivern del 2016 per crear una música atmosfèrica ambiental, està composat per a guitarra, bateria i baix amb la intenció d’introduir el públic a una sèrie de dimensions que passen per diferents paratges. Al llarg de les actuacions visiten passatges de fantasia, psicodèlia i foscor, amb l’ajut d’alguna base electrònica. En aquesta ocasió visiten el Konvent amb Anur , un taller basat en sons ambientals i atmosferes, amb instruments elèctrics fets per ells mateixos, acompanyats de guitarra, bateria i baix.

26 d’agost – BIG OK · Edi Pou/Za!, Paul Fuster i Sara Fontan

Sara Fontán, Paul Fuster i Edi Pou formen Big OK, una proposta amb una sonoritat pròpia que parteix de referents tan diversos com Sinatra, Lungfish, Morphine, Fugazi o Shellac. Paul Fuster fabrica els instruments que toca amb fusta i alumini; Sara Fontán toca amb efectes múltiples i Edi Pou usa plats trencats i paelles d’Ikea.

Comunicació / Konvent