Al bon temps, bona cara. Aquest és el nom de la proposta d’activitats comunitàries pels mesos d’abril a juliol al Barri Vell de Berga que organitzen cinc entitats del Barri.

Africatalans, l’Ateneu Llibertari del Berguedà, Cal Blanxart, el Casal Panxo i la Xarxa de Suport Mutu del Berguedà presenten el cartell que anuncia un cicle d’activitats d’abril a juny de 2025.
Les activitats es volen dur a terme als carrers i les places i pretenen dinamitzar l’espai a través de propostes simples d’intercanvi que permetin agrupar les persones que viuen i fan activitat al barri per tal de conèixer-se i enfortir els vincles veïnals. Propostes com gimcanes, àpats populars, tallers o rutes pel barri seran les protagonistes d’aquest cicle primaveral.
D’aquesta manera, les entitats pretenen enfortir el teixit del barri i la cohesió social, enxarxar entitats i persones, fomentar l’ús dels espais públics per a l’activitat comunitària i projectar els aspectes positius del Barri Vell de Berga.
La proposta rep el nom de “Al bon temps, bona cara” que vol jugar amb la dita que parla del mal temps i fer una analogía entre el bon temps climàtic i el bon temps que aquestes activitats pretenen generar entre bones cares de complicitat i amistat al barri. Coneixedores dels reptes que enfronta el Barri Vell de Berga, les entitats volen plantejar aquestes trobades des del sentit positiu i de construcció comunitària que suposa compartir espais i generar sinergies de reciprocitat entre persones.
En les properes setmanes i durant aquests mesos, les entitats aniran publicant a les xarxes socials i en cartells pel barri el calendari de les activitats previstes.
Les entitats conviden a la ciutat de Berga i als mitjans de comunicació a assistir a totes les activitats i fer-ne difusió per tal de fer encara més participat el cicle.

El manifest que dona forma a aquesta proposta és el següent:
Berga és una ciutat plena de vida i d’activitat. Les associacions i entitats berguedanes han estat històricament actives i disposades a tothora a generar activitats per a tots els públics: des dels clubs esportius fins les associacions veïnals. Durant anys, per elles mateixes, aquestes activitats han estat font de cohesió social.
Les entitats del Barri Vell, hem estat actives, també, i hem participat sempre de la vida social al Barri i a la ciutat. Però no podem obviar que el Barri Vell no ha estat tractat com altres zones de Berga en les darreres dècades. L’activitat comercial i econòmica s’ha desplaçat a altres zones, i amb ella, també ho ha fet l’interès i preferència de les institucions. A més, els reiterats altibaixos del negoci de l’habitatge han fet que a través de l’especulació, l’apilament de propietats de bancs i fons voltors, la falta de manteniment de moltes de les propietàries dels habitatges i l’aprofitament d’aquests per mirar de, en les pitjors condicions, treure’n el màxim rendiment econòmic, el barri hagi quedat encara més desatès. Aquesta desafecció ha portat greus conseqüències de fragmentació i tensions que han empitjorat la vida de totes les veïnes i han posat les més vulnerables al centre del debat com a focus de les tensions socioeconòmiques provocades, en realitat, per l’especulació.
Actualment, ens trobem davant de grans reptes al voltant de la millora de les condicions socials, econòmiques i de la cohesió social per tal de poder garantir unes condicions dignes de vida per a tot el veïnat. Un veïnat que també s’ha vist cada vegada més afectat per la situació d’empobriment i la tendència del sistema econòmic d’aprofitar-se de la desigualtat i criminalitzar les situacions de vulnerabilitat.
En aquest context, la ciutat s’ha anat girant d’esquena al Barri i hi passa de tant en tant o de visita per Patum. Hem folkloritzat aquest espai i l’hem carregat d’idees negatives que fomenten, encara més, les problemàtiques socioeconòmiques que hi existeixen. L’estigmatització ha crescut i, malgrat les nostres propostes constants, sembla un interès per a molts sectors, centrar-se en dades de suposada seguretat sense analitzar ni intervenir sobre situacions contextuals de vulnerabilitat que afecten a una població molt més gran de la que es fa visible. Des de les institucions i molts mitjans ens son exposades constantment algunes dades d’intervencions policials mentre no sabem absolutament res de les accions de cohesió, polítiques socials, foment de la participació entre el jovent, programes d’atenció a la gent gran que viu sola… Quin efecte provoca tota aquesta informació presentada com a neutra i objectiva sobre les percepcions de les persones que vivim al poble? El fet que coneguem unes dades i no unes altres, afecta la nostra opinió sobre els barris? Quin efecte tenen les notícies que busquen el click, centrades en titulars alarmants, sobre la nostra manera de viure a Berga? Les bones notícies, també corren com les negatives?
És una realitat que hi ha problemàtiques com també és una realitat que aquestes problemàtiques no son lineals i s’han d’analitzar contemplant tota la complexitat que les conforma. Nosaltres, des de les entitats estem disposades a debatre-ho i fer propostes a través de l’anàlisi profunda. El primer pas per fer-ho és el de trobar-nos i conèixer-nos, enfortir vincles veïnals ens pot portar a un intercanvi que generi entesa.
Aquest és el nostre principal objectiu.
Al bon temps, bona cara!

Comunicació / entitats organitzadores