Olvan i Sant sebastià

Aquest dimecres 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, es torna a celebrar, a Olvan, l’àpat dels pobres, tradició que cada any repeteix el poble des que sant Sebastià va escoltar les súpliques dels veïns i els va salvar de la pesta negra que assolava tot el país.

En agraïment, els veïns van fer un vot a perpetuïtat, comprometent-se a oferir cada any un àpat principal als pobres, rodamons i captaires que fossin al poble el dia que se celebra Sant Sebastià. No se sap amb exactitud quan va començar a complir-se aquesta promesa, però es creu que va ser cap als voltants del 1740, ja que el país estava assolat per un brot d’aquesta epidèmia.

Preparant les cassoles…Foto: Ajuntament d’Olvan

Goig de Sant Sebastià
Puig que sempre al poble cristià
favors aneu dispersant;
de pesta al terme d’Olvan
deslliureu, sant Sebastià.
(…)
Olvan, devot en vós fia
dels habitants la salut,
puig coneix vostra virtut,
i de la pesta confia
i de tota malaltia
vostre amor la guardarà.
Any 1895

 

Arrossada popular foto: Catalonia Today

A Olvan, l’àpat i molt més!

Els actes previstos per aquest dimecres 20 de gener, Sant Sebastià, comencen amb una missa a les 8 del matí que es repetirà a les 12 del migdia amb adoració de la relíquia del sant. A 2/4 d’1 del migdia hi haurà processó, cantada de goigs i concert a càrrec de la coral Estel de Gironella.
L’arròs es començarà a repartir a les dues de la tarda, un cop s’hagi fet la benedicció. L’àpat que inclou botifarra, pa, vi i fruita, estarà acompanyat per la colla de tambors i capgrossos d’Olvan. La festa es clourà a 2/4 de 7 de la tarda, a l’Ateneu amb un lluït ball a càrrec de Jordi Bruch i exhibició de patinatge infantil, a la mitja part.
Durant tot el dia, a més, hi haurà fira d’artesania i es podran visitar exposicions.
Els actes continuaran el dissabte 23 de gener, a l’Ateneu, amb la trobada d’acordionistes que començarà a les 6 de la tarda.
La comissió organitzadora i l’Ajuntament d’Olvan hi conviden a tothom.

Bon profit!

Fins a l’any 1945, el dinar era un autèntic àpat dels pobres, ja que només es donava dinar als més necessitats, un cop el capellà havia beneït les viandes (porc, fesols o escudella). Del 1940 al 1945, en plena postguerra espanyola, fins i tot l’àpat era pobre, ja que hi havia tanta carestia que s’havien de cuinar farinetes perquè els pobres es poguessin atipar. Els menjars oferts sempre eren tastats per les autoritats locals i eren cuinats en perols. Cada any estaven elaborats per diferents cases designades pel capellà i les autoritats.
Actualment, els costums s’han anat adaptant als nous temps i l’àpat ofert consisteix en una bona ració d’arròs a la cassola, per, a continuació, degustar una botifarra negra i tastet, tot acompanyat de vi i fruita. Tot i així, es manté
l’essència del vot religiós amb una missa solemne i la posterior processó de la imatge i relíquia del sant pels carrers del poble, així com la benedicció de l’arròs i el tast previ de les autoritats locals abans de procedir a repartir les mil racions. Els visitants, a més, tenen l’oportunitat d’esplaiar-se tot el dia amb un mercat de productes artesanals i amb un lluït ball per a fer baixar el dinar.
L’organització d’aquesta festa és a càrrec de la Comissió de Festes i hi col·laboren els veïns del poble, l’Ajuntament d’Olvan, i la Diputació de Barcelona.

Per què aquest vot a sant Sebastià i no a un altre sant?

Els historiadors en fixen el naixement cap a finals del segle II. De professió militar, va arribar a ser capità de divisió de la guàrdia pretoriana.
Denunciada la seva fe cristiana a l’emperador, va sofrir doble martiri, un dels quals va consistir en clavar-li fletxes al cos estacat a un tronc, que és la imatge que es venera. La devoció a aquest sant es deu, segons sant Agustí, a la possessió de les cinc característiques de la benaurança. El seu nom significa ‘el que ha conquerit la glòria eterna’.
A Espanya, va ser entre els segles XV i el XVII que moltes poblacions espanyoles van començar a confiar en el sant perquè els deslliurés de la pesta. Sant Sebastià ha estat el sant més invocat per protegir els pobles de les epidèmies. Tot comença el 680, quan Roma està infectada per la pesta i els ciutadans construeixen un altar amb la seva imatge a la basílica de Sant Pere, en agraïment a què la pesta va desaparèixer una vegada la gent havia invocat la seva protecció. Des d’aleshores la seva fama es va propagar per tot arreu.

Bibliografia:
Joan Amades: El costumari català
Ramon Viladés: Fitxes d’etnografia i folklore del Berguedà.
Col·laboració: Ajuntament d’Olvan
Fotos: Jaume Muntaner
Text: Pep Massana