L’església parroquial de Santa Eulàlia plena de gom a gom és un exemple significatiu de l’estimació que havia generat al llarg dels anys, la Montserrat Minoves entre els berguedans i la gent vinculada al teatre i les entitats.
S’han hagut d’afegir cadires als bancs habituals de l’església i moltes persones han hagut de seguir la cerimònia a peu dret. Entre els presents la majoria de persones vinculades amb La Farsa, Càritas i la Colla Sardanista Cim d’Estela, així com representants del teixit associatiu, cultural i polític de la ciutat.
Montserrat Minoves i Sans, va morir diumenge al migdia de manera sobtada a l’edat de 73 anys. Minoves era Presidenta de la Farsa des del 2006, quan va agafar el relleu de Daniel Tristany i el 2011 va rebre el Premi Ciutat de Berga a la Cultura per la seva aportació desinteressada a la cultura de la ciutat al llarg dels anys.
Ha marxat una SENYORA amb majúscules, una amiga, una companya, una veïna, una persona que es feia estimar i que no tenia un no per a ningú, al costat d’una família que l’ha estimat sempre i que l’ha respectat i acompanyat en les decisions i activitats que portava a terme.
La Presidenta de l’Agrupació Teatral La Farsa, la Montserrat, continuarà present als cors i pensaments de tots i sempre de manera positiva.
A la part final dels funerals, Josep Maria Salat, Joaquim Sala, Ton Vilà i Xavier Gonzàlez-Costa han expressat el sentiment de tot el col·lectiu teatral i cultural, glosant paraules de suport a la família i d’ànims als més joves de l’entitat teatral per a fer el què volia la Montserrat: continuar endavant.
L’Agrupació Teatral La Farsa ha emès un comunicat de comiat i condol dedicat a Montserrat Minoves que seguidament reproduïm:
Comiat de La Farsa a la Montserrat Minoves
També el podeu llegir al Facebook de La Farsa: Clicar a:
Es fa difícil de dir res, tot i haver-hi tantes coses per dir, tants records que t’assalten la memòria, desordenadament, en aquestes hores de desconcert, d’incredulitat… perquè no ens ho podem creure… perquè no ens ho volem creure… perquè no pot ser…
Com pot ser? Com pot ser que ja no hi siguis, si tu hi ets sempre? No t’adones que el buit que ens deixes és tan gran que no el podrem omplir mai més de cap manera?
Les llàgrimes ens entelen els ulls i el dolor ens emboira el pensament… però hem de fer el cor fort i ser agraïts. Sí, ser agraïts i celebrar que la vida ens hagi permès de conèixer-te com a persona i gaudir-te com a actriu.
El món no ho sap -però nosaltres sí- que, si en lloc d’haver nascut a Berga ho haguessis fet a Barcelona o en qualsevol altra gran ciutat, probablement ara estaríem parlant d’una de les més grans actrius que ha parit aquest país. Però no. Tu vas néixer aquí i aquí vas voler viure, i viure només per a nosaltres.
Malgrat les llàgrimes i el dolor, hem de reconèixer que som uns afortunats d’haver-te tingut al costat, amb la teva empenta, la teva energia, la teva personalitat i, sobretot, la teva amistat. I, sí, ara ens vénen al cap totes aquelles coses que hauríem volgut compartir encara i que el temps, el teu mutis prematur, no ens ha deixat, és veritat. Però ens queda el teu mestratge, la teva memòria i la teva essència, aquí a dins, al cor. Perquè formes part de nosaltres, perquè ets part i ho seràs sempre de tots i cada un de nosaltres.
Montserrat, t’hem gaudit com a actriu, però t’hem estimat com a persona. Perquè si com a actriu has estat gegant, com a persona ets infinita.
Montserrat, des de la tramoia del teu cel, no deixis mai d’espiar-nos, i veuràs que en cada paper que interpretem i en cada vers que recitem, el teu gest i la teva veu segueixen i seguiran, per sempre, damunt l’escenari.
Agrupació Teatral La Farsa
Berga, 12 d’abril del 2016
Sense respostes a “Centenars de persones acomiaden Montserrat Minoves a l’església de Sant Pere de Berga”