• La província de Barcelona va assolir 2,6 milions de persones ocupades a finals
de 2024, un 1,9% més que el 2023. Totes les comarques de la província de
Barcelona han registrat un creixement, excepte el Lluçanès.
• La demanda turística es manté a l’alça, però amb diferències segons les
comarques. En nombre de viatgers, l’increment més important s’ha registrat al
Baix Llobregat (11,2 %), mentre que en nombre d’establiments, l’increment més
significatiu ha estat el del Moianès (17,5%).

El Berguedà va tancar el 2024 amb una evolució positiva en els principals indicadors socioeconòmics. Per una banda, els llocs de treball van créixer un 2,4 %, revertint la tendència negativa dels darrers anys, gràcies a l’impuls del treball assalariat (+3,3 %). La població ocupada va augmentar també un 1,6 %, mentre que l’atur va baixar un −3,5 %. El teixit empresarial, va experimentar un tímid retrocés del −0,5 %, però el sector turístic va registrar 1,2 milions de pernoctacions i una recaptació de 178.100 € en la taxa turística. Finalment, la comarca ha fet una aposta per l’Economia Social i Solidària, amb accions orientades a la transformació estructural del territori.
Així s’extreu de l’Informe Econòmic Local de la Província de Barcelona 2025, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació de Barcelona, que fa balanç de l’evolució econòmica de la província i de les 13 comarques que la integren. Aquesta cinquena edició de l’informe -hereu de l’Informe territorial de la província de Barcelona (23a edició)- inclou tres monogràfics i 13 articles, un per comarca, que permeten aprofundir en el coneixement de les economies locals, així com un Mapa de Projectes Estratègics Locals (MPEL), que és un instrument de gestió estratègica que aporta informació i facilita el pas de la planificació a l’acció.

Màxims d’ocupació i retallada d’aturats/es a la demarcació a finals del 2024
L’economia de la província de Barcelona va tancar un any 2024 amb un creixement molt positiu i marcat pel dinamisme i la resiliència del mercat laboral, en un context de reducció gradual dels tipus d’interès, però d’elevada incertesa a escala global. En concret, la població ocupada registrada (afiliats/des totals a la Seguretat Social, segons residència padronal de l’afiliat) s’ha situat en un màxim històric de 2.596 milers de persones a finals de l’any 2024. Paral·lelament, la demarcació ha retallat la xifra d’aturats/es en més de 6.000 persones a finals d’any.
El 2024 Barcelona ha experimentat una evolució positiva en la majoria dels indicadors analitzats, en un context marcat per una notable millora de l’activitat econòmica a Catalunya, malgrat el moderat creixement de la zona euro. En concret, el PIB català ha augmentat el 3,6 %, un punt més l’any anterior (2,6 %), i similar al creixement registrat pel conjunt de l’estat (3,5 %), xifra que quadruplica la mitjana de la zona euro (0,9 %). Aquest avenç es deu, principalment, per la solidesa del mercat laboral, el dinamisme del consum privat i la recuperació de la inversió.

S’assoleix un màxim de gairebé 2,6 milions de persones afiliades a la província
Amb 2,6 milions de persones al tancament de l’any 2024, la població ocupada registrada segons residència padronal de l’afiliat, a la demarcació de Barcelona ha superat les xifres prèvies a la pandèmia (2.398 milers el desembre de 2019). Aquesta dada suposa un creixement interanual de l’1,9 %, tot i que s’ha moderat respecte als tres anys anteriors.
Per sexe, l’evolució positiva ha estat molt similar entre les dones (2,0 %) i els homes (1,9 %). El nombre de persones ocupades registra un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones d’entre 30 i 44 anys, amb una lleugera disminució (−0,2 %), en bona part per efectes demogràfics. Tant els ocupats més joves (menors de 30 anys) com els de més edat (de 55 anys i més) augmenten el 4,3 %, mentre que els ocupats entre 45 i 54 anys creix amb menor intensitat, un 1,5 %.
Per nacionalitat, cal destacar el creixement del 5,6 % entre els afiliats de nacionalitat estrangera —que representen el 17,1 % del total—, enfront de l’1,2 % dels afiliats de nacionalitat espanyola. Per comarques, s’ha registrat un augment anual a totes les de la província, excepte al Lluçanès (−1,5 %). Els creixements relatius més destacats s’han observat al Garraf (2,3 %), l’Alt Penedès (2,2 %) i el Bages (2,1 %). Les comarques que presenten un ritme de creixement més moderat en aquest darrer any han estat el Moianès (0,7 %) i l’Anoia (1,4 %).

El sector TIC ha generat més de 5.000 llocs de treball en un any a Barcelona
En relació amb el nombre de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social), la província ha registrat un creixement del 2,2 % respecte a l’any anterior, en línia amb l’augment de la població ocupada, que ha crescut l’1,9 %. Paral·lelament, el nombre d’empreses també ha augmentat, però més lleugerament, el 0,5 %. Els sectors més dinàmics en termes d’afiliacions han estat, un cop més, els serveis i la construcció. Per subsectors, destaca especialment l’impuls de les activitats de tecnologies de la informació, que han generat prop de 5.000 nous llocs de treball en un any.
Altres subsectors amb un comportament destacat han estat les activitats postals i de correus, el comerç a l’engròs, l’emmagatzematge i els serveis de menjar i begudes (restauració), aquest últim estretament vinculat al bon moment del turisme i de la restauració, amb un increment proper a les 3.400 afiliacions respecte al 2023.

El nombre de persones aturades a la província disminueix un 2,4 %
Pel que fa a l’atur, el nombre de persones aturades registrades a la demarcació ha disminuït el -2,4 %, una reducció més intensa que en l’exercici anterior, fins a les 248.270 persones. Alhora, la taxa d’atur registrat s’ha reduït en quatre dècimes fins a situar-se en el 8,7 %.
L’evolució de les persones aturades ha disminuït de forma generalitzada a totes les comarques el 2024 –a excepció del Moianès (1,4 %) i el Lluçanès (12,2 %)–, amb variacions compreses entre el −0,9 % al Barcelonès i −4,8 % al Vallès Oriental.
Igualment, la taxa d’atur s’ha reduït a totes les comarques en acabar l’any 2024, a excepció del Lluçanès i el Moianès, gràcies a la disminució de l’atur, i en alguns casos també per l’augment de la població activa. La taxa d’atur més elevada es torna a donar a l’Anoia (10,9 %), seguida del Bages (10,0 %) i el Garraf (9,9 %). En l’altre extrem, se situen el Lluçanès, el Baix Llobregat i el Moianès, amb el 7,0 %, 7,9 % i 8,0 %, respectivament. Tanmateix, el Lluçanès i Moianès són les dues úniques comarques on la taxa ha crescut respecte a l’any passat, vuit i una dècima, respectivament. On més ha caigut la taxa ha estat al Bages i al Vallès Oriental, sis dècimes ambdues respecte al mateix període de 2023.

El Moianès lidera l’augment d’oferta turística a la demarcació
L’oferta turística de la província ha crescut el 2024 respecte a l’any anterior, però aquest creixement no s’ha estès per tot el territori. En nombre d’establiments, l’increment més significatiu ha estat el del Moianès (17,5%), en contrast amb el Vallès Occidental, que en perd el −0,4 %. Alhora, el Moianès també és la comarca que lidera el creixement en el nombre de places turístiques (7,2 %), i en aquest cas, cap comarca ha perdut places respecte a l’any anterior.
Respecte a l’any 2019, que es pren com a partida abans dels efectes de la pandèmia de la COVID−19, totes les comarques presenten una major oferta turística, particularment al Moianès pel que fa a l’oferta d’establiments (73,8 %) i el Bages quant a l’oferta de places (39,6 %).
Mentrestant, la demanda turística es manté a l’alça, però amb diferències segons les comarques. En nombre de viatgers, l’increment més important del darrer any s’ha registrat al Baix Llobregat (11,2 %), davant la davallada més important del Bages (−15,1 %). Mentre que en nombre de pernoctacions, és l’Alt Penedès la que encapçala l’increment, i novament és el Bages el que experimenta la baixada més gran (−12,2 %).
En comparació amb l’any 2019, el Maresme i el Baix Llobregat són les comarques que capitalitzen l’augment més rellevant de viatgers i de pernoctacions (12,5 % i 12,1 %, respectivament), i l’Anoia ha estat la més perjudicada en ambdós indicadors (−57,5 % i −52,5 %, respectivament).
El Barcelonès es manté com el gran pol d’atracció turística, i a tall d’exemple, la comarca recapta el 83,0 % de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics total registrat a la província durant l’any 2024.

La província de Barcelona té gairebé 5,9 milions d’habitants, un màxim històric
La població de la província de Barcelona ha augmentat un 1,6 % (93.563 persones més) respecte a un any enrere, fins als gairebé 5,9 milions d’habitants l’1 de gener de 2024, un nou màxim històric, segons dades del padró d’habitants. El ritme de creixement del nombre d’habitants a Barcelona s’ha accelerat lleugerament respecte a l’any anterior (1,4 % el 2023), i ha estat el mateix al registrat al conjunt a Catalunya (1,6 %), mantenint d’aquesta manera el pes relatiu de la província sobre el conjunt català, el 73,4 %. Barcelona ha registrat un increment molt similar a Girona i Tarragona (l’1,5 %, en ambdós casos), i lleugerament superior al de Lleida (1,0 %).

Un mapa industrial català asimètric
“L’accessibilitat als polígons industrials de Catalunya: connectant la producció econòmica i la gestió territorial” és un dels monogràfics que inclou enguany l’informe. L’objectiu és aportar una anàlisi quantitativa en profunditat de l’accessibilitat als polígons industrials de Catalunya. D’aquesta manera, es volen respondre algunes preguntes prou importants: Quants minuts es triga a arribar a un polígon? Quin és l’espai industrial amb una millor posició en el conjunt? I pel que fa a les Comarques Centrals? Des del punt de vista de millorar la mobilitat, hi ha massa polígons o, sobretot, tenim massa urbanitzacions disperses?
L’anàlisi destaca la presència d’àrees de capçalera amb concentració d’un elevat nombre de polígons contigus al Vallès o bé de pocs polígons grans a la zona de Barcelona-Delta del Llobregat i el Camp de Tarragona. La indústria catalana és policèntrica, amb intensitats de localització almenys a 27 comarques, de la Sénia al sistema urbà de Figueres, passant per la Segarra o Ripoll-Campdevànol. Amb tot, el mapa industrial català és clarament asimètric, amb moltes comarques que tenen desenvolupaments industrials molt escassos.

Comunicació / Cambra de Comerç de Barcelona, Delegació del Berguedà