Tant Bagà com Sant Julià de Cerdanyola celebren aquest 24 de desembre el nomenament de la festa de la Fia-faia Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, fet a la ciutat africana de Namíbia. Concretament ja ho van començar a celebrar amb un repic de campanes el passat dia 2 de desembre a tots els municipis que formen la candidatura, però particularment, Bagà i Sant Julià de Cerdanyola van cremar faies, algunes intercanviades i van brindar pel nomenament i el què això significa.
Tal i com explicava el periodista Joan Tort al diari El Punt Avui, “La candidatura inclou 63 pobles de Catalunya, la Val d’Aran, Aragó, Andorra i el sud de l’Estat francès amb tradició de falles per Sant Joan i per la nit de Nadal, dels quals una quinzena són catalans”.
Foto: Juli Bover
Segons explicava l’Historiador Xavier pedrals a l’anterior Tasta: “Cal dir que la vitalitat actual de la Fia-faia és deguda també a una voluntat i un treball mantingut al llarg del temps per baganesos i cerdanyolencs. L’Associació de la Fia-faia, que coordina els Ajuntaments de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, treballa per a que enguany la festa tingui un especial relleu”.
L’alcalde de Bagà, Nicolàs Viso, deia que “Hem hagut de córrer molt i treballar intensament durant un període curt de temps. La candidatura, quan nosaltres en vam tenir coneixement, ja estava molt avançada. No podíem quedar-ne fora i vam haver de córrer. He de dir que Lluís Puig, Director general de Patrimoni Cultural i Cultura Popular de la Generalitat ens hi va ajudar. Vam fer els passos que tocava: adherir-nos a l’Associació de Municipi Fallaires del Pirineu i participar a totes les reunions. Des de la primavera fins ara han estat viatges continus al Pallars”.
Nicolàs Viso diu que tenir la festa declarada Patrimoni Mundial “és una gran responsabilitat i un gran orgull. És posar al mapa del món la nostra festa, la Fia-faia i les nostres poblacions. Vetllar perquè no es perdi i perquè evolucioni i es preservi. Recordo que el 2010 celebràvem el nomenament de Festa Patrimonial d’interès nacional i ara ser Patrimoni de la Humanitat és un gran orgull”.
Foto: Juli Bover
L’alcalde assegura que “la festa d’enguany és molt especial i emotiva tant a Sant Julià de Cerdanyola com a Bagà”.
EL BALL DELS ARANYONS I LA FIA-FAIA
El ball dels aranyons és un clàssic entre els balls populars tradicionals a Catalunya. Se sabia que la variant berguedana era diferent. Tant la lletra com la música. La lletra de la cançó ens ha arribat gràcies a la extraordinària memòria de Josep Casals Cirera, l’hereu Mill, de Sant Julià de Cerdanyola que, jubilat a l’asil de la Casa de la Caritat de Barcelona, en una sèrie d’entrevistes realitzades pel mestre Joan Tomàs entre 1926 i 1927 va arribar a cantar-li dues-centes divuit cançons; entre elles la divertida lletra dels aranyons que es cantaven i ballaven a Sant Julià de Cerdanyola, i molt versemblantment a Bagà.
Varem conèixer el nét del mestre Tomàs que va fer una acurada biografia del seu avi, poguérem accedir al seu Arxiu i a altres de musicals, i a més vàrem tenir la feliç coincidència que bona part de les cançons recollides a l’hereu Mill es van publicar el 2009 per l’Abadia de Montserrat, que posà a l’abast del públic la majoria de les cançons de Josep Casals. La música era molt similar a la recollida pel mestre baganès Joan Pardinilla, referit també a Sant Julià de Cerdanyola.
Pròpiament, el ball dels Aranyons era de gresca, es ballava a la nit del 24 de desembre, en la vetlla de jovent que encara avui es fa a Cerdanyola, la famosa “endreça”, a Bagà hi havia hagut un equivalent, avui perdut, el “passar Reis” que es feia la nit de reis.
En el futur la Berguedana de Folklore Total incorporarà algunes de les cançons de l’hereu Mill al seu repertori, entre elles el ball dels Aranyons, i l’Esbart Cadí el dansarà, amb tot el seu saber fer, recuperant un dels elements que enriquien la festa de la Fia-faia en el passat. Volem que sigui una aportació més a una Fia-faia que enguany es desitja especialment celebrada.
Foto: Anna Selga
L’hereu Mill, amb tota la saviesa popular i el llegat que va transmetre, es mereix un estudi aprofundit, musical i històric, així com el reconeixement del seu poble nadiu.
LA FIA-FAIA, PATRIMONI DE LA HUMANITAT PER L’UNESCO
El fet que la Fia-faia estigui al registre de festes considerades Patrimoni de la Humanitat, és per a tots els baganesos i cerdanyolencs un orgull, segur, però també un compromís per a vetllar pel desenvolupament acurat de la nostra festa, apart dels propis requisits que proposa la UNESCO a les festes registrades, hi ha el nostre desig personal de manteniment i millora.
LA Fia-faia ha travessat el temps, des de molts segles endarrere; cada generació ha posat o a tret a la festa segons les seves circumstàncies, però l’ha mantingut amb constància i tossuderia. A partir de la fi del Franquisme, amb la llibertat, les festes populars s’han desenvolupat extraordinàriament al nostre país. N’han aparegut de noves, però moltes de les que ens havien arribat han necessitat molta atenció per posar-se al dia i respondre al que avui s’espera d’una festa.
La nostra generació podrà estar satisfeta: la Fia-faia ha recuperat la baixada de torxes, i amb ella la participació molt activa dels adults, també la dansa, s’ha incorporat la música… i han arribat els reconeixements: el 2010 Festa Patrimonial d’Interès Nacional, i el 2015, Patrimoni de la Humanitat. Agraint-los molt i molt, cal dir que han estat treballats, hi ha hagut un esforç important al darrere.
Les celebracions d’aquest 2015, el toc de campanes, una festa especial, exposició extraordinària, etc. han de marcar una fita en la història de la Fia-faia i en la nostra memòria col·lectiva.
Xavier Pedrals Costa
Sense respostes a “Fia-faia mundial a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola”