Tota la vida s’ha dit que passejar pel bosc aporta benestar i que viure prop de la natura és sinònim d’una vida més saludable. Actualment l’evidència científica corrobora aquesta afirmació. El Japó és un dels països que més estudis ha desenvolupat en aquesta àrea, juntament amb Corea del Sud i els Estats Units, que demostren els efectes beneficiosos dels boscos vells en la salut humana, a través dels anomenats banys de bosc (shinrin yoku, en japonès).

Així, en relació amb la salut mental, els beneficis més destacats consisteixen en l’alleujament de l’estrès i la reducció del risc per trastorns ansiodepressius que hi estan relacionats (ansietat i angoixa, depressió…) i la millora de la concentració i atenuació de l’agressivitat i del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).
Quant a la salut física, els beneficis s’orienten envers el tractament de la fibromiàlgia, la disminució del dolor, l’ajuda en el tractament de les disfuncions cardiovasculars i de la hipertensió, el tractament de la diabetis, la millora del sistema immunològic contra virus i tumors cancerígens, el tractament de crisis asmàtiques, la curació d’al·lèrgies o el tractament de la psoriasi, entre altres patologies que es poden treballar clínicament.
Els resultats són tan significatius que, per exemple, des de 1985 el govern japonès impulsa una xarxa de boscos terapèutics amb l’objectiu de reduir la despesa de sanitat a mitjà termini, i els seus metges prescriuen aquestes passejades com a mesura preventiva al desenvolupament de determinades malalties.
En aquest context es reforça la importància de la conservació dels boscos madurs i vells i, la implantació d’itineraris forestals terapèutics es presenta com una nova estratègia per a la seva conservació, oferint així, beneficis socials, econòmics i ambientals al territori on s’estableixin.

La setmana passada es van dur a terme tres edicions del mateix taller, oberts als professionals de la salut de les àrees bàsiques de la Catalunya Central referents del Pla d’activitat física, esport i salut (PAFES). El taller es va organitzar amb l’objectiu de donar a conèixer experiències d’activitat física i salut realitzades al voltant del PAFES, descobrir el potencial dels boscos per a la salut, aprendre les característiques que han de tenir els boscos per tal de ser considerats terapèutics i entendre què és un bany de bosc i la seva utilitat per a la salut. Cada dia es va explorar un indret diferent: el primer dia la sortida va ser per l’Obaga de Queralt, un bosc de pins i faigs; la segona sessió es va dur a terme a una roureda, prop de l’ermita de Santa Maria d’Avià. El tercer dia es va anar al Pont de Pedret, un bosc de ribera a la llera del Llobregat, seguint l’antiga via del carrilet, actualment en procés de transformació en via verda.

Els referents del PAFES reben formació per tal de poder-ne fer difusió als altres professionals del centre de salut d’atenció primària, de manera que tots els professionals puguin fer ús dels coneixements i tècniques que s’adquireixen amb les formacions a les quals assisteixen i, a través d’ells, transmetre-ho als usuaris dels centres de salut que ho necessitin.
La formació va anar a càrrec d’Ethel Cañadell, infermera del CAP Berguedà on, ja des de fa temps, es realitzen aquestes sortides terapèutiques amb els pacients a qui se’ls prescriu aquesta activitat per motius de salut.
Els tallers van tenir molt bona acceptació entre els participants i el nivell de satisfacció va ser molt elevat. A causa de les característiques pràctiques del taller el nombre de participants va ser reduït (14 persones per grup) i hi va haver professionals que no van poder-hi assistir, per la qual cosa s’està plantejant una nova edició d’aquesta formació de cara al curs que ve.
El PAFES és una iniciativa interdepartamental, impulsada pel Departament de Salut i la Secretaria General de l’Esport, en què participen tots els centres de salut, i en la qual s’aconsella la pràctica d’activitat física saludable (més de 30 minuts d’una activitat física moderada, com pot ser caminar a bon pas, almenys 5 dies a la setmana) en el cas de les persones adultes i, en especial, en el de les persones amb factors de risc cardiovascular.

Comunicació / Departament de Salut Generalitat de Catalunya