Article que explica qui eren els bons homes i ajuda a entendre el recorregut del Camí dels Bons Homes, el GR de 189 quilòmetres entre Queralt i Montsegur, d’una manera amena.

Si us el voleu descarregar o per a més informació:

Qui eren els Bons Homes ?
Ho sabem realment? Per què els envolta tant de misticisme? Van existir? Càtars o Bons Homes?
He de començar amb un rotund,: “sí, sí que van existir”. A partir d’aquí, si no anem amb compte a l’hora de parlar dels Bons Homes podem córrer el risc d’agafar una drecera que ens porti a un autèntic cul de sac.
Els Bons Homes o Càtars, dit despectivament pels que no estaven a favor seu, van aparèixer com un moviment en contra de la política de l’Església de forma simultània a diverses zones d’Europa. Aquesta simultaneïtat de la qual parlem indica que no va ser un moviment espontani, sinó organitzat.
Però tot això va ser flor d’un dia?
No, aquest moviment, segons les investigacions, va existir i evolucionar des del segle IX fins al segle XIV, gairebé 400 anys de Bons Homes impartint la bona fe allà on arribaven. Perquè clar, amb tantes persecucions, podem dir que eren itinerants, la qual cosa els ajudava a escampar el seu missatge amb una facilitat que va espantar l’Església.

Restes de l’antic poble de Gósol, torre de l’església-castell

Era necessària l’aparició d’aquest grup rebel?
Si entenem com a grup rebel un grup que es revolta, llavors contestaria que sí. Sí, perquè els seus arguments eren contundents i estaven demostrats amb evidències.
L’Església en aquella època vivia un cicle d’esplendor, encara que jo diria que vivia una època daurada i mai millor dit, estava en plena campanya de les croades, finançant i traient rendiment del saqueig i robatori de propietats, immobles i, en definitiva, de qualsevol cosa que tingués valor, sense parlar de la inquisició que anava en contra dels heretges (gent amb un pensament diferent de l’Església). Algú els havia de parar els peus, no creieu? Aquí va ser quan van aparèixer els Bons Homes, cristians purs, que seguien al peu de la lletra els dictàmens de l’Evangeli.

JOSA del CADÍ. 

Com eren els Bons Homes?
La indumentària era indiferent donat que càtars van existir en totes les classes socials i professions, des de poderosos reis, fins a gent sense cap altre recurs que la seva pròpia fe. Però si haguéssim de fer un motlle d’un càtar estàndard, aquest es caracteritzaria per l’austeritat, no només en la seva indumentària, sinó també en la seva alimentació i en el seu estil de vida. Fugien de les possessions, per no tenir, no tenien ni església pròpia, donat que creien que quatre parets i un sostre ja servien per representar la casa de Déu. Ingerien el que cultivaven i el seu menú diari contenia: verdures, fruits secs, fruita i peix, mai carn, donat que deien que no ingerien res que fos fruit de la còpula entre dos éssers vius.

Pont medieval de Bagà sobre el riu Bastereny. Al fons l’església de Sant Esteve, del segle XIV. Bagà

I us preguntareu “I llavors com ho feien amb el peix?”, els Bons Homes creien que els peixos naixien de la unió dels mars i els rius.
Tota aquesta nova política plena d’altruisme i generositat cap als altres va fer que comencés a guanyar ràpidament tant seguidors com detractors.
Els Bons Homes eren intel·lectualment superiors a l’Església, però infinitament inferiors en recursos i òbviament, en exèrcit.
El cas és que, en aquella època, l’Església, s’havia preocupat poc en establir filtres a l’hora de reclutar voluntaris que escampessin la seva paraula, això contrastava amb el fet que la majoria dels Càtars eren intel·lectuals i membres amb unes fermes conviccions capaços de defensar l’idealisme que professaven. El resultat va ser contundent, a l’hora d’argumentar, els Càtars guanyaven de lluny per sobre d’un grup de predicadors analfabets que buscaven l’ombra de l’Església per tenir garantit un plat calent i un llit eixut on dormir.
Però la història l’escriuen els vencedors i no els vençuts i en això, els nostres amics, els Bons Homes, es van endur la pitjor part. Van ser perseguits, cremats, expropiats, deshonrats i pràcticament esborrats del mapa, fins a tal punt que, avui en dia, ens costa trobar testimonis clars que expliquin qui van ser. Es va destruir qualsevol rastre o herència que hagués existit i, com si d’una capa de “típex” a sobre d’un error ortogràfic es tractés, es va reescriure la història que l’Església va considerar.
La conseqüència de tot això va ser l’aparició de tot un seguit de llegendes, històries i mites amb un to de misticisme, que es van anar engrandint amb el pas dels segles. Cert o no, el que sí que sabem de ben segur és que la memòria dels Bons Homes es continua escrivint ara i aquí.
Fins aviat Bons Homes i Bones Dones!

Camí dels Bons Homes / Comunicació