Un any més, les parades de roses tornaran a ser protagonistes de la diada de Sant Jordi. Les floristeries disposaran de centenars de roses de tota mena, tipus i colors apunt per Sant Jordi. També hi haurà les tradicionals parades de roses i les parades solidàries encapçalades per les de la Llar Santa Maria de Queralt, a més d’altres entitats que també aprofiten Sant Jordi per aconseguir recursos pel seu funcionament.

Les escoles també hi participen amb roses que serviran per a finançar els viatges de final de curs. La previsió és que a Catalunya es venguin més de 6 milions de roses, una xifra lleugerament més alta que l’any passat ja que la diada enguany cau en dissabte.

Al Tasta us desitgem un feliç Sant Jordi i us convidem a conèixer la història de la Rosa:

Història de la rosa

La llegenda diu que la primera rosa va brollar d’una gota de suor del front del profeta Mohammed. Segons s’explica, Bacus es va enamorar d’una bella nimfa i durant una festa la va perseguir per tot el jardí per conquistar-la, romanent la seva túnica subjecta a un  esbarzerar de roses i, en esquinçar-se, va deixar veure la seva bellesa, la qual cosa va fer que Bacus, com a reconeixement, la cobrís de vermelles flors perfumades.

Si bé el seu origen és incert, algunes fonts sostenen que ve del Caucas o de les costes del mar Caspi, lloc en el qual creix de manera espontània. Posteriorment, el que queda clar és que es va propagar i es va aclimatar perfectament en totes les zones temperades del planeta.

Existeixen unes 250 espècies diferents de roses, de les quals unes 30 són classificades com odorates i tan sols 3, que són les roses antigues, les progenitores de moltes d’altres, són conreades a gran escala a causa del seu exquisit perfum. Des del punt de vista medicinal, la rosa castellana i la rosa de cent fulles o centifòlia són les espècies més dignes de consideració.

Antics manuscrits revelen que la rosa era utilitzada en els ritus funeraris dels egipcis i altres pobles de l’era precristiana. Va ser a través del sud d’Itàlia que els grecs la van introduir a Europa. Els romans la utilitzaven freqüentment per adornar les seves portes, fer catifes o incloure-les en l’elaboració del vi. Les imatges de Cupido, Venus i Bacus eren coronades amb garlandes de roses. Els turcs van ser els primers a elaborar l’aigua de roses des del segle X fins al segle XVIII, que segons deien anava bé com a col·liri. La solució de les roses seques cuites amb vi, també era útil per a maldecaps, d’ulls, d’oïdes, de genives, del recte intestinal i molts d’altres.

Principis actius i composició:

• Tanins (fins a un 24%)
• Oli essencial (fins a un 0,04%)
• Geraniol, citronelol, àcid feniletilic, linalol, nerol, farnesol i eugenol.
  Glicòsids flavònics: quercitrina.
• Glicòsids antociànics: cianina

Es diu que els orígens de les roses conreades es remunten a la jardineria de l’antiga Xina Imperial. En la mitologia hindú estava relacionava amb la deessa de l’amor i la bellesa, així com en la Grècia clàssica. També va ser molt venerada a l’Egipte faraònic.

Existeix la creença que Cleòpatra feia emplenar els seus coixins amb pètals d’aquesta flor.

La rosa ha conquistat una popularitat que difícilment pot disputar-li qualsevol altra flor. De fet, està considerada la reina de les flors. A més de la seva aroma, suau i exquisida, és la planta més conreada en parcs i jardins de tot el món i, naturalment, és la protagonista de la Diada de Sant Jordi a Catalunya, amb permís dels llibres, és clar.

Foto: E. Ribera