El Consell Comarcal del Berguedà commemora aquest 21 de gener el dia Europeu de la Mediació amb l’objectiu de donar a conèixer i apropar a la població les tasques que es realitzen des d’aquest servei que ofereix l’ens comarcal.

El Servei de Mediació Ciutadana del Berguedà facilita espais de diàleg perquè les persones prenguin el protagonisme en la gestió dels seus conflictes. Al mateix temps, també ofereix activitats de sensibilització i formació a totes aquelles persones o entitats que hi estiguin interessades.

Una de les eines més utilitzades en els últims anys des dels servei de mediació per afavorir la convivència als centres educatius son les pràctiques restauratives. Amb la finalitat d’introduir el diàleg per l’enfortiment de la convivència i per l’abordatge de conflictes s’apliquen des de l’any 2016 a les escoles i instituts de la comarca.

La formació en l’àmbit escolar introdueix el diàleg a les escoles i instituts afavorint unes aules més participatives. Les eines que es transmeten en les formacions son vàlides per a tota la comunitat educativa, des dels alumnes, a les famílies, personal de menjador, extraescolars i també al claustre de mestres i professors.

El passat any 2021 el servei de mediació va compartir la proposta a tres centres de la comarca: l’escola d’Avià, la de Cercs i l’Institut de Gironella. Les escoles s’apropien de les tècniques i les fan seves per poder-les aplicar a posteriori. A l’Institut de Gironella, per exemple, s’ha ajudat a crear un servei de mediació entre iguals i es treballen metodologies de diàleg perquè joves i adolescents puguin tenir eines per ajudar a resoldre conflictes que sorgeixin en el dia a dia de l’institut.

Susanna Bardés, coordinadora pedagògica de l’Institut de Gironella, explica la seva experiència amb les pràctiques restauratives i detalla que “a l’institut s’han fet cercles de diàleg a totes les aules d’ESO per millorar la convivència, treballar la cohesió de grup i escoltar-nos des de la calma I la reflexió”.

Bardés explica un exemple pràctic de com s’han treballat les pràctiques restauratives a les aules del seu institut. “Un conflicte que es generava per l’incompliment d’una norma relacionada amb el tema Covid-19 ens va portar a plantejar tres preguntes interessants sobre aquesta qüestió en el cercle realitzat: Quines normes m’he saltat al llarg de la meva vida? Quines normes penseu que són necessàries actualment per una bona convivència? Què puc fer jo si algú decideix saltar-se una norma bàsica? El resultat de la pràctica ha estat excel·lent per la implicació de l’alumnat en les respostes de les preguntes. A més de la satisfacció personal com a docent per la seva participació i el benefici que aporta compartir un espai per escoltar-nos i pensar solucions conjuntes perquè cadascú exposa el seu punt de vista. Per altra part, és un model que arriba a les famílies com a recurs davant el conflicte”, acaba.

Els professors també formen part d’aquesta formació i s’estan posant al dia en el tema de les pràctiques restauratives. A l’escola de Cercs i d’Avià per exemple, s’ha format el claustre de professors perquè posteriorment aquest puguin fer arribar els recursos a l’alumnat. La formació de les pràctiques restauratives s’ofereix als centres i aquests les poden aplicar amb les famílies, al claustre i entre els alumnes. Les eines de diàleg són de fàcil aplicabilitat i tenen un impacte en la convivència molt important.

El que s’aconsegueix amb l’aplicació de les pràctiques restauratives és a parlar del què ens passa, a parlar per construir cohesió de grup, a parlar per resoldre els conflictes per nosaltres mateixos. En definitiva, a aplicar el diàleg als nostres espais de convivència, donant veu a tothom, per escoltar-se i parlar dels assumptes que els hi convenen.

Tècnics del servei de mediació del Consell Comarcal del Berguedà expliquen que “el diàleg és l’objectiu principal d’aquestes pràctiques. A través dels diàlegs ens apartem o apropem a la gent. El que cal és millorar els nostres diàlegs, per aquest motiu les pràctiques restauratives ens ajuden a parlar de tal manera que el llenguatge i els diàlegs ens apropin, ens vinculin, ens uneixin…”.

Anna Maria Serra, consellera d’Atenció a les persones, salut i polítiques d’igualtat del Consell Comarcal del Berguedà, opina que “vivim en una societat en la que el que prima és la immediatesa, l’acció-reacció. Sovint oblidem l’anàlisi. L’individu té un entorn en el que interactua de forma automàtica per l’experiència o pel que s’espera… això ens porta a situacions que a vegades surten de la nostra zona de confort. Prendre consciència del moment, l’escolta activa, la tolerància i saber que no hi ha una única solució per resoldre o aproximar posicions és un aprenentatge”.

La consellera remarca la importància del servei de mediació i exposa que “des del Consell Comarcal del Berguedà volem facilitar aquests espais de diàlegs i proporcionar eines per afrontar el dia a dia en aquests centres que ells mateixos siguin part activa de la resolució de conflictes”.

El servei de mediació està obert a tota la ciutadania del Berguedà que ho desitgi. “Volem que el Berguedà sigui un territori restauratiu. L’objectiu és començar amb els centres educatius i poder traspassar-ho a les associacions culturals, esportives o a les empreses, a tots els terrenys. És un servei per tothom i aquest és només un començament”, exposen des del servei de mediació.

Comunicació / Consell Comarcal del Berguedà