Cada 6 de gener, Montclar celebra la Fira de reis a l’alzinar. Centenars de persones, de bon matí, desafien el fred per a gaudir de la trobada on hi ha artesania popular, parades de mel, embotits, torró i altres productes agroalimentaris, maquinaria agrícola, vehicles, però sobretot cal gaudir del típic esmorzar de botifarra i cansalada, amb all i oli de codony, que preparen les entitats participants. L’Ajuntament de Montclar us hi convida!
És Fira de Reis a Montclar per Romà Giró Sobrevias
No hi ha dubte que la Fira de Reis de Montclar és un esdeveniment molt assenyalat a la contrada i terres de l’entorn. La gent hi ve d’arreu sempre amb l’esperança que en aquest dia hiemal hi faci un bon sol malgrat la duresa de l’hivern acabat d’encetar.
És curiós aquest lloc. L’alzinar congrega uns moments d’encanteri sobretot a la matinada de Fira perquè sempre s’hi arremolina algun escrit. Aquí us deixem el que vam trobar el darrer any al cimal d’un dels esponerosos arbres:
MATINADA DE FIRA DE REIS
Torna la volta i completa la nit
que ens commou. Ningú no dóna llum
i esforç ens crida; assetja la terra
tota la mort que després suau d’aigua
el temps enceta, i acota silent l’aire
el poc escalf que. dolgut, emprèn el foc.
Dóna la mà, que corredís el foc
del mot vindrà, i el pas calmat de nit
i el vent estrany veuran l’olor de l’aire;
i sens ressò del cor, llunyana llum,
s’escamparà i en un primer glop d’aigua,
ignar del tot, serà esclat de la terra.
No diguis no, que la fosca en la terra
reclou confosa el que només el foc
deixa entreveure: el somieig de l’aigua,
l’escalfor neta i la quieta nit
que el dol empeny. Hom, doncs, la nova llum
atent espera, i és com regalim d’aire.
I si el plor, que és de la vida l’aire,
corprèn el cor, el senyal de la terra
l’encén humil. És encenall de llum
perquè és goig: el temps crida el foc
que és del tot nou i fins i tot la nit
ens reconforta -car duu la nova en l’aigua.
Lluny de lluny és, perquè només és aigua
i només és, com escoladís d’aire,
alè i sentit. Nascut en fosca nit,
desconegut, és un silenci, terra
de renadiu, de tots els focs el foc
de més endins: la tremolor i la llum.
I no té forma, ni lloc ni cos: la llum,
que és callada, i que corglaça l’aigua
d’aquest moment, ens diu que és el foc
que res estranya –i ens és també l’aire
que embriaga! Escolta doncs, la terra
sense indret en la nascuda nit
Només hi ha llum, í és Fira en la nit,
i n’és aigua, de Reis plena de foc.
Tot és en l’aire: i guspira en terra.
Fotos: Tribuna Berguedana, CE Puig-reig i Vilaweb
